Joan Fuster i Joan Francesc Mira: dos intel·lectuals valencians

Joan Fuster, L'autor de Sueca

L'autor de Sueca fou l'intel·lectual més important de tot el domini lingüístic del S.XX. La seua rellevància rau en què les seues idees nacionals mobilitzaren els valencians tant si l'havien llegit com si no ho havien fet. Els seus assajos van qüestionar amb eficàcia la nostra identitat. Ell no fou un polític tot i que pensava que qualsevol assagista havia de prendre una decisió, cap podia ser-ne objectiu, apolític i neutral. La seua tasca fou desvetllar el poble valencià, mostrar-los els problemes, les insuficiències amb una moral cívica, enèrgica i exigent sense entusiasmes, sense il·lusions, sense violència. L'assaig fou el gènere que l'ha fet famós. El seu estil irritava o seduia. La seua escriptura racionalista era massa brillant per deixar-se perdonar. Les obres més polèmiques foren dues: El País Valenciano i Nosaltres els valencians (1962). Les dues escrites per encàrrec. La primera féu el seu autor digne d'aparéixer en ninot de falla. Els seus detractors esdevingueren inquisidors ja que veien en ell, perills, conjures i greus premonicions i es dedicaren a atiar la venjança. La segona divideix la història del País Valencià en dos: abans i després de l'aparició del llibre.

Joan Francesc Mira

La seua obra assagística és una reflexió política sobre el nacionalisme, la relació cultura-poder i l'evolució de les identitats i dels símbols de la consciència col·lectiva. Alguns crítics creuen que és una obra que està concebuda exclusivament per als valencians i no té cap projecció internacional, però el nostre escriptor demostra la validesa dels seus escrits per a qualsevol societat occidental. L'obra Crítica de la nació pura (1984) afirma que els humans necessitem tenir una identitat de grup, és a dir, 'una nació cultural' que no sobreviu sense una 'nació política'. En Sobre els valencians (1997) creu que la identitat valenciana és confusa, ja des del S.XVIII, ens aboca a la subalternitat i la desintegració per part de la castellana. Ens descobreix la 'via valenciana', la qual no té en compte els valencians que volen assimilar-se als espanyols per manca d'un nacionalisme propi i també va contra aquells que creuen que la solució és unir-se a la nació catalana. Per ell seria més còmode viure en societats on la història, el nom, la llengua i els espais polítics no foren qüestions conflictives. Pensa que no triem la terra on naixem però sí el distanciament o l'adhesió a aquesta. En Almansa 1707. Després de la batalla (2006) mostra com qualsevol país té aniversaris per celebrar. En el nostre cas hi ha la data de naixement el 9 d'octubre i l'acta de defunció com a poble el 25 d'abril.