Joan Maragall i Joan Puig i Ferreter: Figures Clau de la Literatura Catalana
Joan Maragall (poeta, 1860-1911)
Joan Maragall és el gran poeta del modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Va estudiar la carrera de dret, encara que el seu pare volia que continués el negoci familiar, que era una fàbrica de teixits. Va exercir com a advocat i després com a periodista, tot i que hagués pogut viure de renda, és a dir, sense treballar.
Al 1903, va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès i va publicar una sèrie d'articles molt importants i polèmics sobre els esdeveniments de la Setmana Tràgica. Aquests articles són molt crítics amb el paper que va jugar la burgesia en aquest conflicte.
La importància de Joan Maragall com a escriptor prové de la seva obra poètica, així com d'algunes idees sobre la poesia (teoria de la paraula viva). També destaca la seva tasca com a traductor de Goethe i com a introductor del filòsof Nietzsche a la península. Maragall és l'autor d'alguns poemes clàssics com "La vaca cega", "Cant espiritual", "Oda a Espanya", "Oda nova o Barcelona"… El seu llibre de poemes més conegut és "Visions i cants", publicat el 1900.
Setmana Tràgica: Van ser revoltes populars produïdes entre el 20 de juliol i el 2 d'agost del 1909 a Barcelona. Es van mobilitzar els reservistes. Va començar com una vaga general.
Joan Puig i Ferreter
Va néixer a Tarragona l'any 1882. Era fill natural d'un terratinent ric i va passar la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles perquè el seu pare no el va reconèixer mai.
Va estudiar batxillerat a Reus. Al 1901, es va traslladar a Barcelona, on va iniciar estudis de farmàcia que més tard va abandonar. Allà va conèixer el sector més anarquitzant. Al 1903, se'n va anar a França i allà va passar més d'un any vivint en la misèria.
Al 1904, va tornar i va escriure la seva obra literària. A partir d'aquí, en aquesta etapa, escriu sobretot teatre amb influència d'autors russos i escandinaus. Es tracta de drames passionals que s'expressen en un llenguatge molt atrevit. Algunes obres d'aquesta etapa són: La dama alegre (1904), Arrels mortes (1906), Drama d'humils (1909), Aigües encantades (1908), La dama enamorada (1908). En aquesta etapa, expressa totes les seves idees sobre el teatre i la funció social en una conferència titulada "L'art dramàtic i la vida" el 1908.