Joan Maragall: La poesia espontània i la modernització de la llegenda del mal caçador
JOAN MARAGALL
Maragall va obrir les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment.
Teoria de la paraula viva
Segons Maragall, els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit. Per això, han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment. Això fa que la poesia sigui espontània. El poeta ha de descriure directament els seus sentiments. En el moment que el poeta té en compte la métrica, fa servir figures retòriques i la poesia perd força, espontaneïtat i el sentiment. Per això, la poesia és tan seva.
EL MAL CAÇADOR
A la métrica, Maragall s'ha distanciat de la balada tradicional, fent estrofes de tres versos, els dos primers dels quals rimen, mentre que el tercer es deixa lliure. Així evita el ritme típic de la balada, i el moviment deliberadament monòton crea un efecte gairebé hipnòtic. I aquest queda subratllat per l'absència de qualsevol efecte dramàtic, com al moment en què el caçador queda condemnat: "corres i correràs. Mai més t'aturaràs. Aquesta és la sentència."
Les estacions donen voltes, amb una sensació de vertigen, mentre que el caçador persegueix a la seva presa. Però en contra d'això, hi ha allò que passa a l'església. L'església es va esquerdant, però l'Hòstia puja cada cop més amunt, fins que s'alça ella sola. Així el símbol espiritual va cobrant una força independent, mentre que l'essencial de la situació del caçador és que no pot canviar. I a la darrera estrofa, la seva separació de la gràcia divina queda subratllada per les dues situacions paral·leles: "Estrofa" dues situacions.
Cal observar que ambdues accions, la del caçador i la de l'Hòstia, si mai no arriben a coincidir, es desenrotllen totes dues en l'eternitat: la terra resta endarrere. Maragall modernitza en aquesta visió la llegenda del mal caçador, utilitzant els elements naturals propis de les seves creacions i influït d'una manera constant pel vitalisme de Nietzsche, el viuràs per sempre i acceptaràs el teu destí.