Joan Maragall: Poesia Modernista i Nacionalisme Català
POESIA MODERNISTA
JOAN MARAGALL
Rebuig de la poesia vuitcentista dels Jocs Florals, defensa de la llengua del carrer, autenticitat lingüística, no tòpics sinó la vida.
Corrent simbolista: va influir més en el teatre i la novel·la però no en la poesia (només Adrià Gual i la prosa de Joaquim Ruyra)
Corrent vitalista: afirmació de tot, regeneració de la societat, relació amb el catalanisme: objectiu modernista de crear una literatura nacional. Maragall.
Corrent parnassià: retorn als clàssics, perfecció tècnica, com a reacció als excessos antiformalistes derivats de la recerca de l’autenticitat lingüística. (Jeroni Zanné, Escola Mallorquina)
JOAN MARAGALL I GORINA
(Bcn, 10 octubre 1860 - 1911)
Fill petit però hereu d’un industrial tèxtil. En acabar el batxillerat: aprenent a la indústria. Forta discussió amb el pare.
Estudia Dret. Tertúlies, passant d’advocat, Ateneu, Liceu.
Crisi econòmica familiar. Clara Noble Malvido, filla d’un comerciant anglès, 16 anys, cartes. Secretari del director del “Diario de Barcelona.” 13 fills.
Testimoni presencial de la bomba del Liceu (1893). Secretari de l’AB, presi. Mor amb només 51 anys, febre de Malta. Toca tots els temes de la Poesia, amb un lirisme directe i primari. Vitalisme (de Nietzsche) i (en els inicis decadentisme.
Teoria poètica de la “paraula viva”: la veu interior que experimenta el sentiment; els poetes han d’expressar l’emoció estètica sense el filtre de l’elaboració racional); vocació, inspiració.
Poesia cívica: segueix l’actualitat social i política del país. (“Oda nova a Barcelona”: abans i després de la Setmana Tràgica; “Oda a Espanya”, “Paternal”: bomba Liceu Iberisme, ideal ibèric, Federació Ibèrica, “Visca Espanya. “Visions i Cants” 1900: mites catalans: comte Arnau, Mal Caçador (els cans li salten darrere una llebre al moment de l’eucaristia; condemnat a vagar eternament, torna cada any), fra Joan Garí (anacoreta de Montserrat, temptat pel diable, Riquilda: filla del comte Guifré és endemoniada i només la pot exorcitzar el frare…), Jaume I, Joan de Serrallonga (bandoler històric)…/simbologia nacionalista: la bandera, Sant Jordi, la ginesta, Catalunya m’ha parlat/ m’ha parlat de la gran festa/ de la nostra llibertat”), ”El cant de la senyera” (himne de l’Orfeó Català), “La sardana,” “L’Empordà”... “El comte Arnau”: poema treballat durant molts d’anys a partir d’una cançó popular i la llegenda romàntica posterior, presenta un comte Arnau símbol del poeta modernista que s’enfronta a la societat, condemnat a cavalcar eternament per haver seduït Adalaisa, l’abadessa del convent de Sant Joan de les Abadesses. 1) passió per Adalaisa i seducció 2) l’ànima del comte vaga per les muntanyes i cerca la salvació; comprèn que la voluntat sense amor no li serveix 3) després de mil anys de córrer està cansat; una pastora canta, enamorada del protagonista de la cançó (ell), redimeix el comte. (al·lota símbol de la bellesa, joventut, amor, vida) “Nausica”: (obra teatral, tragèdia), “cremadora de vaixells”, filla del rei d’una illa on naufraga Ulisses, el troba tot nu quan va a rentar la roba al riu, amor no correspost d’Ulisses. -Traducció dels himnes homèrics en hexàmetres catalans. Traductor de Nietzsche, Goethe, Novalis. Poesies, Les disperses, Pirinenques, Seqüències ''Enllà'' 1906, ''cant espiritual'' conversa amb déu, creença cristiana