Joan Maragall i Víctor Català: Figures Clau del Modernisme
Joan Maragall (1860-1911)
Joan Maragall va néixer el 1860 i va morir el 1911. Es va matricular el 1879 a la universitat per estudiar Dret. Mai no va tenir necessitat de treballar per subsistir, ja que el negoci familiar li va permetre viure de renda.
Tot i la seva dedicació exclusiva i apassionada a la poesia, la seva producció no és gaire extensa: cinc llibres de poemes, entre els quals destaquen: Poesies, Les disperses, Enllà i Seqüències.
La narrativa modernista
Els cercles intel·lectuals modernistes observaven la literatura produïda des del món rural pel fet de ser extraurbana. Aquesta actitud era especialment rellevant en la novel·la rural.
A més de les dificultats en l'edició i comercialització de novel·les en català, se sumaven altres problemes d'ordre estètic: la crisi del positivisme. Per superar aquesta crisi estètica, la narrativa modernista en va ressaltar un element que el naturalisme havia deixat de banda: l'emotivitat.
Caterina Albert (Víctor Català, 1869-1966)
Caterina Albert va néixer el 1869 i va morir el 1966. El seu pare va morir jove, fet que obligà la seva filla gran a assumir la funció de cap de família i administradora de la renda familiar. Aquest fet justifica l'ús del pseudònim Víctor Català.
Les característiques de la seva producció són:
- Una visió caòtica i incognoscible del món.
- L'individu superior s'oposa a la multitud en una actitud de reafirmació personal i de revolta.
- Els temes acostumen a ser prou escandalosos.
Etapes de la narrativa de Víctor Català
La narrativa de Víctor Català es pot classificar en quatre etapes:
- Primera etapa: Escriu les obres més representatives, com Solitud (1905), considerada la millor novel·la de l'autora.
- Segona etapa: Escriu la novel·la Un film (3000 metres) (1919) i un recull de contes.
- Tercera etapa: Hi trobem els reculls de narracions Marines i Contrallums.
- Quarta etapa: Finalment, escriu les darreres novel·les: Vida mòlta i Jubileu.
Anàlisi de Solitud
És una obra cabdal de la literatura catalana i també de la universal. El tema central és el conflicte interior i el dolor d'una dona tota sola, que lluita contra un entorn social, físic i opressor amb l'objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida.
Personatges principals:
- Mila: És la protagonista absoluta de la novel·la, la dona en lluita contra ella mateixa i contra l'entorn.
- El pastor Gaietà: Representa la puresa i l'espiritualitat ancestral de la muntanya, allò que és més a prop del cel.
- Ànima: Aquest personatge representa tot el mal de la humanitat.