Joan Maragall, Víctor Català i la novel·la modernista catalana
Joan Maragall (1860–1911)
Joan Maragall (1860–1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va defensar l'espontaneïtat i la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva teoria de la paraula viva, que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos — articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i a La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.
Víctor Català i altres autors modernistes
Víctor Català és el pseudònim que va utilitzar una dona per poder publicar les seves obres. Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions; és una escriptora coneguda sobretot per Solitud (1905), la novel·la més important del període modernista. Solitud: el tema és característic de la novel·la modernista: la lluita de la protagonista contra un entorn agressiu.
Principals autors modernistes:
- Prudenci Bertrana
- Jaume Brossa
- Raimon Casellas
- Víctor Català
- Joan Maragall
- Narcís Oller
- Santiago Rusiñol
Novel·la modernista: característiques principals
La narrativa modernista va continuar la tradició novel·lística del final del segle XIX. Sovint se centra en un marc rural on passa l'acció, amb un clar component romàntic, i a la vegada presenta els fets amb un criteri realista. Les característiques principals són:
- L'acció passa en un marc natural en què la natura esdevé dominant.
- Aquesta natura no té un sentit romàntic; al contrari, sovint és una natura hostil presentada d'una manera crua i pessimista.
- La finalitat és presentar de manera dramàtica les preocupacions i les tensions entre l'individu i la societat.
Personatges com herois
Personatges com herois: no van acceptar mai el determinisme que defensaven els naturalistes; els protagonistes de les novel·les són presoners de la lluita del seu ideal i de la realitat. Són la plasmació de l'heroi modernista, que sovint s'imposa amb la seva mort.
La natura com a espai simbòlic
La natura com a espai simbòlic: una natura hostil contra la qual lluiten els protagonistes. De vegades, elements naturals prenen relleu i es converteixen en personatges de la trama argumental; la natura es converteix en l'espai simbòlic.