Joan Maragall: Vida, Obra i el Vitalisme Modernista
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860-1911) va començar la seva col·laboració a la revista L'Avenç, on va fer conèixer els autors europeus més importants del moment, sobretot Nietzsche, de qui va rebre una forta influència. Tant la seva poesia com els seus articles periodístics expressen les seves preocupacions socials en una època en què es presagiaven ja els grans canvis que es varen produir el segle XX, del qual només va viure una dècada.
Maragall tracta la poesia modernista, ja que el vitalisme de Nietzsche el va impressionar profundament pel que té de força de superació de tots els obstacles. Però, sobretot, tracta la nacionalista, en què recerca l'ànima catalana. Maragall va escriure les Visions, text en el qual recupera uns mites essencialment catalans per refermar l'esperit de la raça que ens lliga a la terra i, consegüentment, a la llengua, i els dona, doncs, un tractament simbòlic.
Reneixen de la mà de Maragall uns mites molt arrelats a la terra però amb els ulls mirant al cel, com ara:
- El comte Arnau
- El Mal Caçador
- Fra Joan Garí
- El rei Jaume I
- Joan Serrallonga
Aquests personatges perfilaven els trets bàsics de l'ànima catalana: el fet de tocar de peus a terra, la lluita constant, l'optimisme i el vitalisme. Els Cants són poemes d'un marcat catalanisme en què Maragall adopta la veu de tota una col·lectivitat, de tot un poble, i en fa un crit de joventut i de vitalisme en què tot s'ha de prendre amb alegria i amb força. La forma dels poemes, convertits en cants col·lectius o corals, referma aquesta vitalitat nacionalista.
Maragall, partint d'una cançó popular i de la llegenda romàntica posterior que sobre ella s'havia creat, presenta un comte Arnau com a símbol del jove artista modernista que s'enfronta a la societat. El comte Arnau és un home d'acció, arrelat a la terra i sempre en moviment, perquè ha estat condemnat a cavalcar eternament per haver seduït Adalaisa, l'abadessa del convent de Sant Joan. Ell mateix demana viure sempre, i les veus de la terra, encarnació de l'ànima col·lectiva, li ho concedeixen.