Joan Salvat-Papasseit: Anàlisi de la seva Poesia
Joan Salvat-Papasseit: Una Visió de la seva Poesia
L'Anhel d'un Viatge a través de l'Amor
Aquest poema és una imaginació alliberadora que permet expressar tot el que vol. Igual que al poema L'anyor de demà, en què permet que l'autor afronti la malaltia (tuberculosi) i la mort, en aquest recerca un viatge per un mar. El terme "viatge" fa referència a sortir d'algun lloc, i el mar fa el paper de l'amor; és una metàfora. És a dir, l'amor és com un viatge i et fa sortir.
Salvat-Papasseit: Poeta Avantguardista Català
Salvat es qualificà ell mateix com a poetavantguardistacatalà, en una sola paraula. Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del cubisme i del futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferents tipus de lletra, supressió de majúscules, versos lliures, etc. Totes aquestes tècniques apareixen sobretot en el primer llibre de poemes que publicà, Poemes en ondes hertzianes, el 1919. Ara bé, el millor llibre de poemes que cal accentuar és El poema de la rosa als llavis, 1923, constituït per 31 poemes breus que ens expliquen una història d'amor entre el poeta, que és el <>, l'expert, i una noia inexperta, <>, que ha estat seduïda pel poeta.
Anàlisi de "Com sé que es besa"
"Com sé que es besa" és un dels poemes del llibre de Joan Salvat-Papasseit El poema de la rosa als llavis. En ell, l'autor narra la vivència de l'amor (coneixença, festeig, l'encontre carnal/sexual, però com la unió del procés amorós). En aquests relats hi ha una relació entre el jo poètic, que és l'amant experimentat en l'amor, i l'amiga, que és una noia jove i verge, sense experiència sexual. Aquest poema reflecteix el desig de l'encontre sexual, que està condensat en el petó, no ben bé el moment sexual, sinó el procés d'espera.
El Cal·ligrama: Una Expressió Avantguardista
Aquest cal·ligrama pertany a les tècniques literàries de les avantguardes. El cal·ligrama alterna el català i el francès. En aquest cal·ligrama es poden observar inicialment l'estructura del vaixell i els dos màstils principals, en majúscules: un mar blau i els altres màstils i les banderes en majúscula.
Les Veus Poètiques del Cal·ligrama
Aquestes parts simbolitzen les diferents veus poètiques. La veu dels amants és introduïda pels principals màstils, i el diàleg que es manté està en les banderes. Primer, la noia demana un petó i l'amant, en saber com es fa, la besarà. Una altra veu són els màstils del darrere, pertanyen a una cançó popular, representen una amenaça, perquè si el mariner no controla i no li ofereix tot l'amor a la seva dama, vindrà un altre mariner i li prendrà, representació del perill. Els amants resen: "Notre Dame de la gar de la priez".