Rima assonant i consonant: regles, versos i fonètica bàsica
Resum
El document repassa conceptes bàsics de mètrica i llengua catalana: la rima consonant i l'assonant, la rima femenina i masculina, l'art major i l'art menor, i el recompte de síl·labes fins a la tònica. També recull punts de fonètica i ortografia com les paraules variables i invariables, els derivats i compostos, el gènere, el nombre, els determinants i els numerals.
Punts clau
- Rima consonant: coincideixen les vocals i els consonants a partir de la darrera síl·laba tònica.
- Rima assonant: només coincideixen les vocals.
- Rima femenina: versos que acaben en paraula plana o esdrúixola.
- Rima masculina: versos que acaben en paraula aguda.
- En la mètrica catalana s'aplica el recompte de síl·labes fins a la darrera tònica, i es distingeix entre art menor i art major.
- Els aspectes de fonètica i ortografia inclouen gènere, nombre, paradigma flexiu, sons oclusius t/d, articles, demostratius, possessius i numerals.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què és la rima consonant?
La rima consonant és la coincidència de vocals i consonants a partir de l'última síl·laba tònica dels versos. Així, per exemple, dos versos acaben en el mateix so vocal i consonàntic.
Quina diferència hi ha entre rima assonant i consonant?
En la rima assonant només coincideixen les vocals, mentre que en la consonant coincideixen vocals i consonants. La rima assonant és menys exacta que la consonant.
Quan una rima és femenina o masculina?
La rima és femenina quan els versos acaben en paraula plana o esdrúixola, i masculina quan acaben en paraula aguda.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.