Joan Salvat i Papasseit: Vida, Obra i Anàlisi de 'Tot l'enyor de demà'

Joan Salvat i Papasseit: Vida i Obra

Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 1894. Salvat va heretar els trets i un romàntic orgull de llinatge exòtic de la seva mare. Quan Salvat tenia set anys, el seu pare va morir en un tràgic accident a bord d'un vaixell. L'ofici del seu pare, el món mariner i la seva mort van influir molt en les seves obres. Va tenir una formació escolar molt precària. Als tretze anys va començar a treballar.

Inicis Literaris i Activisme

Salvat va començar a col·laborar en les revistes Los Miserables i Justicia Social de Reus, amb escrits de contingut anarquista, socialista o militant en la lluita contra la injustícia. «Gorkiano» era el pseudònim amb què signava, en honor a un dels escriptors que més van influir en la seva obra. L'any 1918, allunyat del regeneracionisme, va aplegar aquests escrits en un llibre que va portar el títol Humo de fàbrica. A causa d'un polèmic article publicat a Los Miserables, Salvat va ser condemnat a dos mesos i un dia de presó, pena que no va complir.

Consolidació Poètica i Avantguarda

Entre el regeneracionisme i l'avantguardisme, va escollir el camí de la poesia, abraçant així l'avantguarda.

Anàlisi de "Tot l'enyor de demà"

Tema i Gènere

El tema d'aquest poema és explicar, des del punt de vista de l'autor, com veure la vida sota l'estat de malaltia, donant importància a les coses realment senzilles. És un poema líric i el seu subgènere és l'oda, ja que l'autor expressa una emoció.

Estructura Externa del Poema

Quant a l'estructura externa d'aquest poema, està format per versos anisosil·làbics (un poema que no és regular respecte al nombre de síl·labes mètriques). Els versos no tenen cap mena de rima ni estan agrupats en estrofes. Es pot observar la manca de signes de puntuació, i també s'alternen els versos femenins i masculins. No presenta un esquema mètric fix.

Estructura Interna i Desenvolupament

Pel que fa a l'estructura interna, el poema està dividit en tres episodis:

• En el primer, Salvat-Papasseit té moltes ganes de seguir vivint la vida, tot i que és conscient de la seva propera mort.
• En la segona part del poema, l'autor explica les accions quotidianes de la gent del carrer, que ell observa des de la seva finestra amb impotència, ja que a causa de la seva malaltia no les pot realitzar. En aquesta part, Papasseit fa un contrast entre l'alegria, la llum i el moviment del carrer, comparats amb la solitud, la tristesa i la foscor de la seva habitació.
• Finalment, fa una reflexió on vol donar a entendre que, quan ell mori, la vida seguirà amb normalitat, però sense ell. Dona a entendre que som insignificants en aquesta vida.

Recursos Estilístics Destacats

• Metàfora: vers 6 («places lluents»), vers 40 («somriure clar»).
• Anàfora: versos 8 i 9 («sota el sol, sota la llum»).
• Comparació: versos 23 a 25.
• Personificació: vers 45.
• Polisíndeton: versos 50 a 55.
• Al·literació: versos 57 a 60.