John Locke: Coneixement, Idees i Experiència

John Locke: Coneixement i Experiència

Locke defensa la necessitat de reflexionar sobre el propi coneixement. Defineix el coneixement com l'acord o el desacord entre les idees, i no com l'acord entre les idees i les coses, com ho feia el pensament clàssic.

Diferències entre Descartes i Locke

La primera discrepància entre Descartes i Locke és l'origen de les idees que conté la consciència, i el criteri per avaluar-ne la fiabilitat:

Per a Locke, contrari a la creença que la ment té idees innates com deia Descartes, la raó no és creadora sinó receptora de continguts, i la seva funció es limita a percebre l'acord o el desacord entre aquests continguts. L'experiència és l'origen i el límit d'allò que pot omplir la ment. Per Locke, l'ésser humà quan neix és una pàgina en blanc. Això és una visió sensacionista.

Idees de Sensació i Reflexió

Locke distingeix entre dos tipus d'idees: les de sensació i les de reflexió. Totes dues provenen de l'experiència, perquè quan ens referim a les idees de reflexió no vol dir creacions de la raó sinó percepcions de l'estat del nostre esperit. Les de sensació corresponen a l'experiència dels sentits, a allò que tendim a suposar que té l'origen en un món exterior. Per exemple, quan veiem una taula o una cadira. Les de reflexió corresponen a l'experiència que tenim del propi món de la ment. Per exemple, ens podem adonar que estem contents o tristos.

Idees Simples i Complexes

Segons Locke, la raó no pot crear res, però té la capacitat de combinar i relacionar de moltes maneres allò que rep a partir dels sentits. Hi ha idees simples, que s'obtenen directament de l'experiència, ja sigui per sensació (olors, sons,...) o per reflexió (desigs, emocions), i idees complexes, que són elaborades a partir de les simples. Amb idees simples i complexes es construeix el coneixement, que Locke divideix en intuïtiu i demostratiu:

• Intuïció: és la percepció directa, immediata i innegable per al propi subjecte de l'acord o el desacord entre les idees. Segons Locke, per intuïció coneixem, per exemple, la pròpia existència.
• Demostració: és un coneixement indirecte en què obtenim idees noves per mitjà d'un encadenament d'intuïcions, és a dir, d'idees conegudes per experiència directa. Locke afirma que l'existència de Déu, que no és objecte de cap intuïció, pot ser coneguda demostrativament.

Substància i Causalitat

Entre les idees complexes Locke distingeix "modes" o propietats d'una substància (grandària), "substàncies" (casa, arbre...) i "relacions" (causalitat). Una part del coneixement, sobretot científic, es construeix sobre la convicció que es poden establir cadenes causals que relacionen substàncies. El problema és que d'aquestes dues idees no en tenim cap intuïció, i tampoc sembla possible demostrar-les a partir d'idees simples subministrades per l'experiència. Locke reconeix que, tot i que sovint utilitzem idees com substància o causalitat, no sabem exactament en què poden consistir. Així, s'entén per substància un substrat incognoscible que fa de suport de les qualitats sensibles que percebem.