John Locke i el Contracte Social: Anàlisi de la Filosofia Política
John Locke i la seva Filosofia Política
En el primer tractat, Locke elabora una crítica a l'absolutisme i a la monarquia del dret diví. En el segon tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa, l'origen i els objectius del govern civil. Locke pensa que en una societat civil, en un estat, és necessari que existeixi un poder polític encarregat de fer lleis per regular i protegir, per exemple, la propietat privada, i executar-les si cal mitjançant l'exercici de la força. La qüestió és determinar l'origen d'aquest poder polític, i per fer-ho, Locke ens parla de la situació natural de l'ésser humà, el que ell anomena ''estat de natura''. En aquest estat, els homes són lliures i disposen de plena llibertat sempre que obeeixin la llei natural. Aquesta llei, que és alhora una llei moral per a l'home i una llei de Déu, contempla que, encara que tots els homes són iguals i lliures, cap d'ells pot atemptar en contra de la vida, la llibertat o les possessions d'un altre. Aquesta aplicació de la llei no està regulada per cap poder exterior i la pot dur a terme qualsevol individu. En l'estat de natura, tothom té dret a castigar qui no obeeixi la llei natural. El càstig ha de ser proporcional a la infracció i pot incloure l'amor. En aquest context, però, hi cap la possibilitat que sorgeixi el que Locke anomena ''estat de guerra''. Això passa quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra d'un altre. L'estat de guerra implica l'abandonament de l'estat de la natura; cal que l'home es defensi tant com sigui natural, cal que l'home defensi tant com sigui possible.
Perquè la defensa i la protecció dels innocents és prioritària segons la llei natural. Tot i que la guerra és poc freqüent i, en termes generals, Locke imagina un estat de natura on els individus són col·laboradors i no hi ha conflictes, les dificultats per aplicar la llei natural condueixen a elaborar un ''pacte''.
Es passa de la societat natural a la civil a través d'aquest pacte. Els homes deleguen el poder per fer més eficient l'aplicació de la llei, i així és com sorgeixen les societats polítiques. El fet que els homes vulguin avançar cap a les societats polítiques no vol dir que abandonin l'estat de la naturalesa. Locke ens dirà que més aviat aquestes es creen amb l'objectiu de contemplar l'ordre natural. Els homes pacten per millorar l'estat de la naturalesa i per això renuncien a uns drets per tenir més beneficis.
A partir de llavors, els homes disposen d'una llei escrita i decideixen establir la figura del jutge. Els magistrats són els encarregats d'aplicar aquesta llei de forma imparcial. D'altra banda, també s'estipula que tothom mantindrà les seves propietats. Els homes segueixen sent en essència lliures, tot i que a partir del pacte gaudeixen d'una llibertat més restringida que en l'estat de natura. Segons Locke, el poder de l'estat no pot concentrar-se en una única figura, o en uns mateixos representants. Per això ens dirà que a les societats polítiques s'ha d'establir la divisió de poders: hi ha un poder legislatiu encarregat de legislar responent a la confiança dipositada en aquest i representant la llei natural, un poder executiu que duu a terme els mandats del legislatiu, i un poder federatiu encarregat de la seguretat de l'estat i les relacions polítiques. Ha de ser democràtic, per això, en el cas que els que ostenten el poder no respectin les directives d'allò pactat.