John Locke: L'Epistemologia Empirista i l'Origen de les Idees
L'Epistemologia Empirista de John Locke
Què podem conèixer? Hi ha límits per al coneixement? Com podem estar segurs del que esbrinem?
L'Experiència fixa els Límits del Coneixement
Només quan hàgim establert amb precisió la naturalesa i l’abast de les facultats cognitives, podrem estar segurs de la veritat de la informació que ens proporcionen. Locke desenvolupa aquesta tesi en la seva obra més important, Assaig sobre l’enteniment humà.
La raó (principi de l’empirisme) no treballa per si sola, sinó amb l’ajuda indispensable de l’experiència. Per tant, l'experiència constitueix la garantia i el límit de l’èxit racional.
L'Origen de les Nostres Idees: Enteniment i Representacions
Segons Locke, només podem accedir al món que ens envolta i conèixer-lo mitjançant les representacions que ens fem, ja que aquestes idees constitueixen els continguts bàsics amb els quals treballa l’enteniment.
Rebuig de les Idees Innates (Tabula Rasa)
Primer de tot, hem de constatar que no hi ha idees innates i, per tant, no hi ha cap contingut mental abans de l’experiència. Quan naixem, la nostra ment és una tabula rasa (o “white paper”) que, a poc a poc, es va omplint d’informació. Tot el que hi ha a la nostra ment, qualsevol idea, prové de l’experiència.
Tipus d'Idees segons Locke
- Idees Simples: Són les que no es poden dividir en parts i provenen directament de l’experiència.
- De la sensació (Exemple: el color vermell).
- De la reflexió (Exemple: el desig de veure’t).
- Idees Complexes: Són fruit de la tasca de combinació i unió que fa l’enteniment amb les idees simples (Exemple: la idea de l’arc de Sant Martí).
La Idea de Substància: Un Producte Complex
La idea de substància és, segons Locke, una idea complexa, és a dir, un producte del procés d’unió i combinació que l’enteniment duu a terme amb les idees simples.
Per exemple, la idea de “taronja” sorgeix de la unió de sensacions com el gust àcid, la sensació carnosa de la polpa que es desfà a la boca, etc.
La substància, però, no acostuma a ser tan sols el nom que donem a un conjunt de sensacions, sinó que la substància és una realitat material que roman com a suport i causa de les sensacions. A més, la substància (com a substrat) roman inaprehensible i incognoscible.
Encara que no puguem tenir experiència directa de les substàncies, Locke no arriba a rebutjar-ne totalment l’existència. Per sentit comú i per necessitat, hem de creure en l’existència de realitats que siguin la causa de les nostres experiències.