John Locke i el Liberalisme Polític: El Pacte Social i la Divisió de Poders

El Liberalisme Polític

Locke va néixer el 1632 a Wrington. Fill d’un home de lleis, va viure en un ambient crític i poc conservador que va influir en la seva educació. A la Universitat d’Oxford va estudiar filosofia i també ciències naturals com ara física, química o medicina.

El 1667 Locke va fer amistat amb Lord Ashley, una amistat i col·laboració que van perdurar fins a la seva mort el 1704. L’elevada posició social del *comte* li va obrir les portes dels àmbits socials, polítics i intel·lectuals més prestigiosos d’Anglaterra. Ara bé, aquesta relació va caure en desgràcia a causa de les seves idees polítiques. L’oposició a l’absolutisme reial dels Stuart i el suport a un parlament fort i amb competències els va dur a l’exili.

El 1688, amb la caiguda definitiva dels Stuart i l’arribada de Guillem d'Orange, Locke va tornar a Anglaterra. La *Revolució Gloriosa* va significar un revés per al poder absolut dels monarques i va suposar un enfortiment definitiu del parlament. L’obra política de Locke, sobretot el seu *Assaig sobre el govern civil*, es pot interpretar com una justificació o legitimació d’aquest canvi liberal que s’havia cobrat el tron d’un monarca.

Un Pacte Liberal

Per Locke, l’origen i la legitimació de l’Estat també són fruit d’un pacte entre els individus que formen la societat. De fet, la convivència en societat no s’entén si no hi ha un consentiment per part dels seus membres. Ara bé, aquest contracte no comporta la renúncia *als* drets personals ni la justificació de l’absolutisme. Amb la seva teoria, Locke vol justificar la legitimitat de drets personals com el dret a la subsistència o a la propietat privada.

Per a Locke, el contracte social es concreta d’aquesta manera:

L'Estat de Natura

Locke s’allunya significativament de la concepció que *té* Hobbes de l’estat de natura. Per a Locke, en aquest estat els individus posseeixen *drets naturals*. En l’estat de natura, no hi ha cap força que tingui prou poder per obligar a respectar-los i fer que es compleixin. Sempre hi ha el risc que hi hagi individus que no respectin els drets naturals dels altres.

El Pacte

Amb la intenció d’assegurar el compliment d’aquests drets, els individus lliures pacten la seva incorporació a la societat i la creació de l’autoritat. Segons Locke, quan els humans es decideixen a constituir la societat no renuncien *als* seus drets transferint-los al sobirà; en realitat, el que fan és atorgar als governants el poder necessari perquè els protegeixin. Després del pacte, les persones mantenen tots els drets que els corresponen per natura. La funció principal de l'autoritat és garantir aquests drets i sancionar aquells que els incompleixin.

L'Estat Liberal

D’aquest pacte, doncs, sorgeix l’Estat. Però, al contrari del que passava segons *Hobbes*, el poder de l’Estat no passa a ser absolut. Els governants estan al servei dels individus, ja que aquests renuncien a part de la seva llibertat perquè l’autoritat protegeixi els seus drets. En el cas que el sobirà no compleixi aquesta funció, el poble tindrà dret a la insurrecció i a l'anul·lació del pacte. Així doncs, ningú es troba per damunt ni queda al marge de la llei.

La Divisió de Poders

La diferència entre el plantejament polític de Hobbes i el de Locke és que en el primer la teoria del contracte social serveix per a legitimar l’absolutisme polític, mentre que el segon és una defensa del liberalisme. Un dels punts clau per evitar l’absolutisme reial és, segons Locke, la divisió de poders. El poder no es pot concentrar en unes úniques mans, perquè aquest seria el camí més ràpid cap a l’abús i la corrupció.

Locke sosté que en qualsevol sistema polític es poden distingir, i de fet s’han de distingir, tres tipus de poders:

• El poder **legislatiu**
• El poder **executiu**
• El poder **federatiu**