John Locke: Pare del Liberalismo Polític i la Teoria Contractualista
John Locke (Anglaterra S. XVII)
Es considera a John Locke un dels pares del liberalisme polític. El liberalisme polític és un corrent que s'oposa a l’absolutisme reial i proposa que l’estat s’ha de basar en la divisió de poders. Locke afirma que l’origen de la societat, l’autoritat i el poder, és fruit d’un pacte social. Però, segons Locke, aquest pacte social no implica justificar un estat autoritari i dictatorial. L’estat ha d’estar al servei dels individus; ha de garantir els drets dels individus perquè aquests han renunciat a una part de la seva llibertat i igualtat natural. La teoria contractualista de Locke es concreta de la següent manera:
Estat de la naturalesa (situació en què es troba la humanitat abans de viure en societat): per Locke, en l’estat de naturalesa, els éssers humans gaudeixen de llibertat i d’igualtat naturals. A més, tenen uns drets naturals com el dret a la vida, a la subsistència, a la salut, a la propietat privada… que no sempre són respectats. Per tal que aquests drets naturals siguin respectats, tots els éssers humans, de forma voluntària, decideixen abandonar l’estat de naturalesa i fer un pacte social.
Pacte social: a través d’aquest pacte social, es crea la societat, l’autoritat i el poder. Locke afirma que, a través d’aquest pacte social, els éssers humans cedeixen una part de la seva llibertat i del seu poder al sobirà per tal que aquest faci complir els drets dels individus. Per tant, els governants han d’estar al servei dels individus i han de fer complir els drets individuals.
Tipus d’estat que se’n deriva del pacte social: el poder dels governants és representatiu. Locke defensa els sistemes democràtics de tipus indirecte. Per tal d’evitar les monarquies absolutistes, l’estat s’ha de basar en la divisió de poders. I proposa la següent divisió de poders:
Poder legislatiu: el parlament és l’òrgan que fa les lleis.
Poder executiu: el monarca executa les lleis i vigila el compliment en una monarquia parlamentària.
Poder federatiu: òrgan que estableix aliances entre els pobles.