John Stuart Mill: Liberalisme, Utilitarisme i Reformisme Social

Filosofia i ètica14 de des. 20253,85 KB

Liberalisme i Utilitarisme: John Stuart Mill

Durant la primera Revolució Industrial, la societat europea del segle XIX es transforma radicalment. Les noves estructures socials i econòmiques generen un fort antagonisme de classes socials entre la burgesia (la propietària dels mitjans de producció) i el proletariat (que únicament posseeix la seva força de treball).

El liberalisme econòmic veu en l’interès individual el motor de l’activitat productiva i defensa l’obtenció del màxim benefici individual. Afirma el dret a la propietat i la limitació de la intervenció de l’Estat al manteniment de l’ordre social, al mateix temps que consagra la llei de l’oferta i la demanda com a llei bàsica de l’economia de mercat.
Una de les figures més destacades del liberalisme econòmic va ser l’escocès Adam Smith (1723-1790), que proposa conèixer les lleis que regulen el mercat. Propugna la completa llibertat de comerç i defensa que l’Estat no ha d’intervenir en les relacions econòmiques entre els individus.

Aquestes teories liberals no tenen en compte que la dinàmica del capitalisme, per si sola, provoca enormes desigualtats socials, amb una classe obrera que viu en unes condicions extremadament penoses d’embrutiment humà: homes, dones i infants (sovint a partir dels set anys) pateixen jornades laborals de dotze o catorze hores en fàbriques i mines insalubres i perilloses, sense cap tipus de protecció legal (inexistència de contractes fixos, sou inestable, acomiadament lliure) ni cap tipus de cobertura social (com ara invalidesa, accident, malaltia o jubilació).
En aquest context neixen les concepcions que promouen una sortida revolucionària, bé socialista o comunista (Karl Marx), bé anarquista llibertària (Mijail Bakunin), que pretenen una liquidació revolucionària, i per tant necessàriament violenta, del sistema capitalista i l’abolició del seu fonament: la propietat privada.

John Stuart Mill, en canvi, se situa en una posició reformista, que suposa no qüestionar radicalment el capitalisme ni els valors burgesos, però sí buscar la manera, mitjançant reformes (d’aquí el seu reformisme), de suavitzar les desigualtats. Per exemple, fent que l’Estat limiti per llei la jornada de treball, que prohibeixi el treball infantil, que promogui la salut i l’educació, etc.

Defensa que la societat i l’Estat s’han de regir pel principi de la màxima felicitat i mínim patiment per al major nombre de persones.
Diferència entre felicitat (happiness) i satisfacció (content). Cita cèlebre: “Més m’estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”. Un porc perfectament satisfet només ha obtingut un plaer, mentre que Sòcrates haurà conegut, malgrat la seva insatisfacció, plaers més nombrosos i variats. Satisfer els nostres desigs i cercar la felicitat són coses diferents. Per felicitat, Mill entén una vida plena de la quantitat més extensa possible de plaers o d’estats mentals agradables, pròpia d'un ésser moralment desenvolupat.
Cadascú ha de buscar la felicitat de tots. Posa èmfasi en la noció de bé comú: l’obtenció de la suma més alta possible de satisfacció i de felicitat per al major nombre de persones.