John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i Empirisme Filosòfic
John Stuart Mill (S. XIX)
Filòsof empirista i defensor del Reduccionisme Filosòfic. Aquesta actitud filosòfica aspira a explicar la complexitat d'elements simples sense fer referència a elements no naturals.
L'Utilitarisme: El Principi de la Major Felicitat
L'utilitarisme és un sistema ètic que estableix que és bo tot allò que promou la felicitat. Afirma que hem de valorar els actes per les seves conseqüències (correctes o no) en vistes a la felicitat que provoquen.
Característiques de l'Ètica Utilitarista
- Ètica Teleològica: Defensa que totes les accions persegueixen un fi.
- Eudemonisme: L'objectiu de les nostres accions és la felicitat.
- Hedonisme: Identifica la felicitat amb el plaer.
Concepte de Felicitat i Plaers
La Felicitat Segons Mill
La felicitat es defineix com l'absència de dolor i la presència de plaer. Mill cau en la fal·làcia naturalista en afirmar que la felicitat és allò desitjable per tothom perquè tots volem ser feliços.
La Qualitat del Plaer
Mill distingeix entre plaers, prioritzant els que provenen de les facultats més elevades de l'ésser humà (el plaer intel·lectual). Els plaers es mesuren segons:
- Intensitat.
- Temps que dura.
- La seva possibilitat.
- Extensió.
El Principi de la Major Felicitat
Aquest principi ètic es resumeix en la màxima: «Actuar amb els altres tal com vols que actuïn amb tu. Estima els altres com a tu mateix.» Implica valorar els interessos comuns per sobre de l'interès individual.
Utilitarisme de l'Acte i de la Regla
- Utilitarisme de l'Acte: Càlcul del profit que plantegem davant de cada circumstància particular.
- Utilitarisme de la Regla: Intent d'universalitzar criteris; jutjar el bé i el mal per les conseqüències globals de seguir una norma.
La Justícia i el Sentiment de Justícia
Criteris de Justícia
La justícia es manifesta en els següents deures:
- Respectar els drets legals.
- Respectar els drets morals.
- Correspondre els mèrits de cada persona de manera proporcionada.
- Satisfer els compromisos.
- Imparcialitat.
Components del Sentiment de Justícia
- Instint de Supervivència: La necessitat de protegir la vida.
- Simpatia: Reconèixer els altres com a éssers pròxims.
El Concepte de Llibertat
Mill defensa que l'ésser humà és lliure i autònom. La llibertat individual només pot ser restringida pels poders del govern quan les accions perjudiquen directament els altres.
Àmbits de la Llibertat Individual
La llibertat es manifesta en diversos aspectes fonamentals:
- Llibertat de Consciència: Lliure pensament i expressió.
- Desenvolupament de la Pròpia Vida: Ser lliures per fer allò que vulguem, segons el nostre projecte personal, sense perjudicar els altres.
- Llibertat de Reunió i Associació.
Epistemologia i Lògica
Tot coneixement procedeix de l'experiència basada en l'observació de la naturalesa. Així descobrim fenòmens constants i tendim a creure que constitueixen lleis universals.
Sistema de Lògica
Mill afirma que tot fenomen té una causa. Aquestes causes són condicions suficients, però no necessàries, dels fenòmens.
Els Cinc Mètodes Inductius de Mill
Mètodes per a la Recerca de Causes
- Mètode de les Concordances: Si dos fenòmens tenen una circumstància igual, aquesta és la causa.
- Mètode de la Diferència: Si fenòmens diferents tenen una circumstància diferent, aquesta és la causa.
- Mètode Conjunt de les Concordances i Diferències.
- Mètode dels Residus: Si un fenomen té moltes circumstàncies i se n'eliminen les causes conegudes, el residu és la causa.
- Mètode de les Variacions Concomitants: Si un fenomen canvia sempre que en varia un altre, aquest altre és la causa.