John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat Individual
Context històric i econòmic de John Stuart Mill
Ens trobem en una època en què, en el context econòmic internacional, es van donar esdeveniments tan importants com la creació de la línia ferroviària i la invenció del telègraf, entre d'altres. Hi va haver un increment en la població i, per tant, es va presentar el fenomen migratori del camp a la ciutat. En aquella època veiem dues classes socials destacades: la burgesia i la gent de classe baixa/mitjana.
Mill i l'escola d'economia clàssica
Mill va destacar en diverses disciplines i se'l considera un dels últims representants de l'escola d'economia clàssica. Segueix la tradició empirista de les ètiques angleses i té com a referent Bentham. De totes les seves obres destaquem L'utilitarisme i Sobre la llibertat.
L'utilitarisme i la cerca de la felicitat
En L'utilitarisme va desenvolupar la seva ètica. Mill diu que els homes realitzen conductes bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer. El que realment cerca és la felicitat. El bé s'identifica amb la utilitat: allò bo és allò útil i les accions útils ens condueixen a la felicitat.
Diferències entre Bentham i Mill
Per a Bentham, la felicitat col·lectiva s'aconsegueix amb la suma d'accions útils. Mill es va desmarcar del seu mestre reelaborant la doctrina de l'utilitarisme de la regla. Per a Mill, la felicitat col·lectiva s'aconsegueix amb una norma general d'acció.
Distinció qualitativa dels plaers
En primer lloc, fa una distinció qualitativa del plaer. Podem trobar:
- Plaers sensuals: Són inferiors.
- Plaers intel·lectuals: Estimulen la ment, els sentiments i la imaginació.
La norma per ser feliç es basa en la capacitat per créixer.
Sobre la llibertat i el principi del dany
L'acció política ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. El govern ha de respectar la llibertat individual. La llibertat individual és l'àmbit on l'individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir. Serem lliures sempre que respectem el principi del dany. Si complim tot això, el govern ha de respectar aquesta llibertat. Mill també defensava la llibertat cultural. Si la societat i el govern contribueixen a respectar aquesta llibertat individual, contribueixen a aconseguir la llibertat col·lectiva.