Jordi de Sant Jordi i les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Jordi de Sant Jordi

Fou un poeta cortesà nascut a València a la fi del segle XIV. Com a cavaller, participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on caigué presoner. Morí prematurament l'any 1425.

La seua obra poètica és breu: 18 poemes, la majoria amorosos, amb una nova actitud lírica sincera i humana, influenciada per l'amor cortès i pels provençalismes abundants. La seua modernitat rau en la sinceritat i versemblança de la seua poesia i en una certa aproximació a l'humanisme italià a través del Cançoner de Petrarca.

En El presoner explica els sentiments que li provoca la captivitat i no hi abunden els tòpics trobadorescos.

Cròniques Medievals

Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó, escrites durant els segles XIII i XIV.

La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets reals amb predomini de l'objectivitat, excepte en les escrites pels reis Jaume I i Pere el Cerimoniós.

Característiques comunes de les cròniques:

• Elements de ficció: Hi trobem elements llegendaris.
• Patriotisme: Molt present, exaltant l'esperit de la nació com a justificació de les accions.
• Sentiment religiós: Sobretot el providencialisme (fe en la providència divina, creença que les decisions del rei responen a la voluntat de Déu).
• Intenció didàctica: Les cròniques tenen una finalitat moralitzadora.

Principals cròniques

Llibre dels feits (Jaume I)

Té forma autobiogràfica i segueix un ordre cronològic (des del naixement fins a les conquestes). La llengua és viva, senzilla i expressiva. Predomina el medievalisme i empra el nós majestàtic (fórmula amb què el rei es refereix a si mateix).

Crònica de Bernat Desclot

Narra els episodis de la campanya del rei a Sicília. Empra la tercera persona des d'un punt de vista extern, amb objectivitat impersonalitzada, llenguatge senzill i elements llegendaris.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare i el seu propi. És un relat autobiogràfic amb nós majestàtic, llenguatge elegant, madur i amb elements de l'humanisme.