Josep M. Benet i Jornet: Dramatúrgia, Melodrama i Televisió

Josep M. Benet i Jornet: Dramaturg i Guionista de Televisió

Josep M. Benet i Jornet és un gran dramaturg compromès políticament i socialment que manté, a més, una estreta relació amb el món audiovisual, ja que treballa també com a escriptor de melodrames per a la televisió. Amb sèries com Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, entre d’altres, ha demostrat la seva versatilitat i ha sabut aproximar-se amb encert a un públic més popular.

Evolució i Experimentació Dramatúrgica

La producció de Josep M. Benet i Jornet ha evolucionat de les primeres obres, de base realista, cap a una dramatúrgia més personal. Malgrat les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seva producció manté un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.

El Realisme de la Dècada dels Seixanta

Les primeres obres en català de la dècada dels seixanta presenten una realitat immediata. Per exemple, Una vella, coneguda olor (1963), se situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona, durant l'estiu de 1962.

Investigació Teatral i Simbolisme als Setanta

La investigació sobre les possibilitats dels recursos teatrals prosseguirà durant la dècada dels setanta:

• La desaparició de Wendy és una reflexió sobre el teatre amb clars ressons autobiogràfics.
• Berenàveu a les fosques té com a objectiu passar comptes a la societat catalana de postguerra.
• Revolta de bruixes: l'autor es remet al realisme, però amb una trama que transcorre en diferents accions paral·leles en un mateix espai escènic.

D'altra banda, l'anècdota quotidiana adquireix connotacions simbòliques. Així, la revolta d'un grup de dones contra el vigilant de l'empresa per a la qual treballen es transforma en la lluita entre la raó i la irracionalitat.

Obres per a Públic Infantil i Juvenil

La investigació teatral es combina, en aquest moment, amb propostes més imaginatives. Així, sorgeixen algunes obres per a un públic infantil o juvenil, com:

• Taller de fantasia
• Supertot
• El somni de Bagdad

Col·laboració amb la Televisió i el Públic Popular

A mitjans de la dècada dels setanta és quan inicia la seva col·laboració amb la televisió, que li permet acostar-se a un públic més heterogeni. Produeix adaptacions d’obres clàssiques, com ara la Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc, i també guions, sèries i espais dramàtics.

Influència dels Gèneres Populars i el Melodrama

Les radionovel·les i els tebeos (dels quals ha estat un col·leccionista àvid) han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció. L’interès de Benet per aquests gèneres populars l’ha portat a tenir una clara predilecció pel **melodrama**, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.

Anàlisi de Salamandra (2005): Ficció i Realitat

Salamandra (2005) és una de les seves últimes obres publicades i una de les més riques des del punt de vista temàtic, perquè al·ludeix al procés de creació a través del joc que proporcionen els dos personatges principals, que són realitzadors de cinema. Presenta un joc de perspectives (ficció/realitat, melodrama/documental) que funciona com un mecanisme que no només al·ludeix al procés de creació en si, sinó que també dibuixa un retrat autoconscient de la doble personalitat artística de Benet.