Josep Carner a l'Exili: Nabi, Post-Simbolisme i la Quarta Etapa

La Quarta Etapa (1939–1957): Post-Simbolisme i Exili

Els ideals noucentistes queden abatuts per la guerra i l'exili. És llavors que farà acte de presència el moviment post-simbolista, que s'expressarà d'una manera més crítica amb la societat.

Nabi (1941): El Poeta-Profeta i la Poesia Narrativa

Aquest període és clau, ja que Carner edità Nabi (1941), un poema narratiu extens repartit en deu cants i amb 1.365 versos. Té com a rerefons el profeta Jonàs, que rep l'encàrrec de Déu d'anar a predicar a Nínive, però ell es desdiu per por i s'embarca per mar i, per més inri, contra direcció.

Amb Nabi, Carner sorprèn tots escrivint poesia narrativa per primera vegada dins del seu registre literari, cosa inèdita en ell fins llavors. El poemari ha estat llegit des de diverses visions:

• La psicoanalítica
• La religiosa
• La metafísica
• La teològica
• L'existencialista
• La formalista
• L'esoterisme

Tota lectura que es vulgui fer serà correcta sempre que es donin arguments i hi hagi un posicionament. Nabi és una obra que dóna molt que parlar. Carner es posa a la pell del poeta-profeta, que es converteix en solitari i actua per si sol.

Llunyania: Revisió, Creació i Material Inèdit

A Llunyania, Carner ens parla de si mateix i allò que li passa pel cap. El poemari s’edità a Santiago de Xile. Destaca per ser un dels poemaris que presenten més material inèdit, ja que, com hem dit abans, compaginava la tasca de revisió i reescriptura dels poemes amb la de creació, fet que, en alguns casos, el porta a canviar el títol d’un poema.

Per exemple, succeeix a “Cor fidel”, que en l’edició del 1952 l'intitulà «Fe». Aquest fet pot arribar a desorientar en alguns casos els seus lectors fidels.

Absència: Solitud, Distància i Crítica de l'Exili

Absència ens segueix mostrant poemes que parlen de la pròpia situació personal des de l’exili; per tant, hi observarem la solitud, la distància i la crítica per la situació que viu. Carner pateix per no escriure i semblar patètic, aquest és un dels motius que fan que revisi contínuament allò que escriu, a més de les d’estil i gramatical.

Arbres: L'Arrelament i la Meditació del Poeta

Arbres incorpora poemes ja coneguts i d’un dels seus temes preferits: els arbres que tant s’estimava. Li interessa parlar dels arbres perquè s’arrelen a la terra, com fa el mateix poeta des de l’exili, i aquest tema li va com un anell al dit: se sent fort, amb nostàlgia per les seves arrels, que mai perdrà. És en aquest volum on es plasma el Carner més meditatiu.