Josep Carner i el Noucentisme: Vida, Obra i Estil
Josep Carner i el Noucentisme
El 1906, Josep Carner publica Els fruits saborosos, coincidint amb el Glossari de Xenius. En el seu període de formació, destaca la publicació del llibre Llibre de poetes el 1904 (Ahir, Bèlgica). En aquesta publicació, Carner entra de ple en el Noucentisme.
Els seus poemes són pretextos extrets de la vida quotidiana que defineixen la societat catalana d'una forma idealitzada. També agafa influències anglosaxones, com la ironia i l'humor. En l'última etapa, Carner perfila el concepte de ciutadanisme i de classicisme. També hi ha una intenció d'afegir una imatge cínica de la natura dominada. Apareix el classicisme també en conceptes com l'ordre i l'harmonia.
Antologia poètica
Els poemes tenen un valor moral, serenor, domini del temps i la previsió. El 1912 publica El veger de les galanies (inclou Cançó d'un doble amor i Camperola llatina).
Evolució del Noucentisme
L'any 1912 publica Les monjoies. Aquest llibre produeix un rebuig i s'aposta per un joc poètic més líric. El 1914, Carner publica els seus dos llibres més importants: Auques i ventalls i La paraula en el vent. La intenció de Carner és fer un cant a la ciutat ideal.
L'hom poètic
Carner havia parlat abans sobre l'hom a propòsit del debat entre l'espontaneisme (Joan Maragall) i el cultiu de l'ofici (Eugeni d'Ors). El poeta sotmetia rigorosament el domini de la tècnica. L'origen de Carner en aquest tema va ser el mot, o el vers donat (l'hom poètic), no pas el sentiment ni la imatge.
Carner i la llengua
Al llarg dels treballs de Carner, hi descobrim una preocupació constant per la llengua. Els seus llibres tenen una gran riquesa lèxica. El gran mèrit de Carner va ser aconseguir crear una llengua nova, enriquida i precisa que permet la plasmació de la seva imaginació. Els elements destacats en la llengua de Carner són, sobretot:
- Els nombrosos arcaismes que extreu de la tradició catalana (medievalismes).
- La incorporació de molts neologismes provinents d'altres idiomes, com l'anglès o el francès.