Josep Carner: postsimbolisme, exili i la seva llengua

L'apropament al postsimbolisme

L'any 1921 Carner marxa de Catalunya, un allunyament físic que durarà ja fins a la mort i que repercutirà en els seus poemes. Es tracta d'una aproximació al postsimbolisme relacionada amb la crisi de l'estètica noucentista. Les traces d’aquesta aproximació són tres:

• la preocupació per la condició de l'home,
• la recerca de solucions a les preocupacions existencials, i
• la recerca d'una poesia més suggerent.

Aquest període recull El cor quiet (1925) i, el 1935, publica La primavera al poblet.

L'aprofundiment de la poètica postsimbolista en anys de postguerra

Al 1939 Carner va haver d'optar per l'exili; l'experiència de la guerra, de la derrota i de l'exili van ser l'enfonsament definitiu. Nàbi (1914) és un llarg poema narratiu que parteix de la història bíblica del profeta Jonàs.

Llunyania (1952), Arbres (1953) i Absència (1957) tenen característiques comunes: l'agudització de determinats elements relacionats amb la situació de l'exili, que són els que acaparen bona part de la reflexió moral juntament amb la meditació sobre el pas del temps i la vellesa.

Una coda final

Els últims llibres que publica Carner són Museu Zoològic (1963), Bestiari (1964) i El tomb de l'any (1966).

Teoria de l'ham poètic

Connectant amb la preocupació teòrica per l'origen de la creació artística, Carner havia parlat del tema a propòsit del debat entre l'espontaneisme de Maragall i l'ofici d'Eugeni d'Ors. El poeta no rebutjava de ple l'atzar de la inspiració, però la sotmetia rigorosament al domini de la tècnica. L'origen de la creació artística, per a Carner, no és el sentiment ni la imatge ni el ritme sinó el mot o el vers donat; és a dir, l'ham poètic.

Josep Carner i la llengua

Al llarg de tota l'obra de Carner podem descobrir una preocupació constant i progressiva per la llengua. Els seus llibres són d'una gran riquesa i complexitat lingüística. L'experimentació noucentista i la renovació fabriana li van permetre trobar una llengua clara, expressiva, d'una bellesa i una finor sense precedents.

El gran mèrit de Carner és aconseguir crear una llengua enriquida, nova i precisa. Els elements que caracteritzen la llengua de Carner són els nombrosos arcaïsmes que extreu de la tradició catalana. També és molt important la seva incorporació a la llengua catalana de molts neologismes provinents sobretot del francès i de l'anglès.