Josep Pla: temàtica, estil i concepció de la natura

La temàtica

El tema permanent dels seus llibres és la realitat que l’envolta; una realitat que descriu i sobre la qual reflexiona. Qualsevol cosa cridava l’atenció de l’escriptor, que tenia una capacitat d’observació majúscula. L’Empordà és el món més intensament descrit per Josep Pla. Més enllà de l’Empordà hi ha Catalunya, Espanya i, molt esporàdicament, Europa.

Als seus escrits hi trobem retrats magnífics tant de gent senzilla com de grans personatges del seu temps. S’hi descriuen persones rellevants de la seva època (Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Eugeni d’Ors). El gran protagonista de l’obra planiana és ell mateix: la seva peculiar mirada que observa el món.

La concepció de la natura

Sovint Pla es recrea en la descripció de la natura. El seu origen rural li donà aquest interès. No demana una visió romàntica de la natura, sinó un saludable grau d’escepticisme.

L'actitud vital

L’actitud vital de Pla durant tota la seva obra és d’un cert pessimismo que ell sap transmetre amb la ironia, l’humor i una gran dosi d’humanitat. En els textos de Pla hi trobem les descripcions més belles que s’han escrit en prosa catalana.

L'estil

Pla va rebutjar l’estil literari noucentista. Considerava que qui disfressa les paraules falseja la llengua i la realitat. Pla elogiava la prosa de Verdaguer i la teoria de Maragall de fer poesia a partir de la paraula viva. Stendhal, Goethe i Nietzsche foren els grans mestres literaris de Pla.

Un dels trets més destacables és la claredat. La seva prosa és lineal, ordenada i tendeix a la frase breu, lapidària. El lèxic és el comú de la gent.

• Claredat: prosa lineal i directa.
• Economia: frases breus i precises.
• Lèxic: paraules de la gent, senzillesa expressiva.

La importància de l'adjectivació

L’adjectiu és un recurs retòric molt important per a Josep Pla. Els seus adjectius són abundants, definidors, amens i precisos. Sovint utilitza més d’un adjectiu per enriquir la descripció.

El món dels sentits corporals —els colors, les olors, el tacte, el so— queda recollit en els adjectius seleccionats per Pla fins a assolir moments d’una gran sensualitat.

El contingut

La prosa de Pla és molt rica en continguts. Tot el que conta sembla important, tan allò que diu com la forma que té de comunicar-ho. El to de Pla és de naturalitat. Pla és un narrador amb la crònica com a base i utilitza diversos estils molt diferenciats, d’un to variant, donant una sensació de collage harmònic i estructurat.

També hi trobem constants descripcions minucioses, reflexions íntimes, anècdotes, retrats acuradíssims i opinions personals.

Joan Fuster

Va col·laborar en diaris i revistes i es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos del periodisme català i peninsular. El seu catalanisme queda clar amb el seu primer article en català que va escriure: Vint-i cinc anys de poesia valenciana.

La seva dedicació a l’assaig fou notable i amplíssima. Va conrear tots els gèneres: l’assaig llarg, l’article periodístic, el diari íntim, el diccionari, l’aforisme...

Va destacar entre els assagistes de l’època amb El descrèdit de la realitat, una reflexió sobre la funció de l’art. La reflexió sobre l’ésser humà i la seva capacitat creadora domina tota l’obra de Fuster.

La història i la crítica literària són dos camps que conreà amb rigor i una documentació impecable. Estava compromès amb la identitat del seu poble i va escriure diversos assaigs sobre aquest tema. Els més coneguts foren: Nosaltres, els valencians, Combustible per a falles, Un país sense política i País Valencià, per què?

El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials i una mirada subtil, irònica i fins i tot càustica.