El Jurament dels Horacis

Context cronològic, històric i cultural

L'obra, cronològicament es pintà l'any 1784. Històricament, es correspon amb el regnat de Lluís XVI, en un període convuls i d'agitació social i política contra l'Antic Règim i la monarquia absoluta, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789). També de consolidació de la burgesia i del procés industrialitzador i, culturalment, amb la Il·lustració com a eina de crítica de l'Antic Règim. Els avenços tecnològics van propiciar el transport i les noves formes d'energia, de manera que cada cop un percentatge més alt de la població es concentrava a les zones urbanes, les ciutats.

Temàtica

Tipus de tema: literari i històrico-llegendari. Font literària: l'obra s'inspira en la tragèdia literària Horaci del dramaturg francès Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre Ab urbe condita de l'historiador romà Tit Livi. Tema i iconografia: situada la història al segle VII abans de Crist, David evoca l'enfrontament entre Roma i Alba Longa, dues ciutats que es disputen el domini de la Itàlia Central, les quals acorden resoldre el conflicte entre elles mitjançant un combat singular entre els seus millors guerrers: els germans Curiacis d'Alba Longa i els germans Horacis de Roma. Després de la lluita només sobreviu el germà gran dels Horacis que entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d'un dels Curiacis, plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès. Immediatament, l'Horaci mata la seva germana per plorar per la mort d'un enemic de Roma. David plasma en la seva obra el moment en què els tres germans Horacis juren, davant el seu pare i les seves espases, que defensaran la pàtria, si cal, fins a la mort. En un segon pla, a la dreta, apareixen tres dones que ploren els esdeveniments: de blanc, Camil·la, recolza el cap en l'espatlla de Sabina, curiàcia i casada amb el germà gran i, en el fons, la mare dels germans Horacis que cuida als dos fills de l'anterior.

Descripció

Element de suport: tela o llenç. Element tècnic: la tècnica és l'oli, tècnica pictòrica consistent a barrejar els pigments amb oli de nou i de llinosa.

Elements formals i compositius

En l'obra predomina la forma tancada o dibuixística en la que el dibuix predomina per sobre del color. David amb un dibuix precís modela les figures amb unes formes clares i rotundes en les quals els contorns són nítids, amb un modelat escultòric. El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins; això accentua l'energia, decisió i fortalesa dels personatges masculins en contrast amb l'abatiment i desesperació dels personatges femenins.