La Justícia i l'Ànima segons Plató: Ciutat i Harmonia

La naturalesa de la justícia en la ciutat i l'individu

1. El text ens exposa que, per saber què és la justícia, hem de buscar-la basant-nos en la ciutat. Perquè una ciutat sigui justa, els tres llinatges han de fer el que els correspon. Un home serà just si la seva ànima fa el que s’ha de fer, allò just, seguint el patró dels tres tipus d’home que formen una ciutat.

Definicions clau: Llinatges i temperança

2. Tres llinatges: Són els tres tipus d’home que hi ha en una ciutat. Temperada: És allò que domina les passions.

El paral·lelisme entre l'ànima i l'estructura social

3. Plató fa una semblança entre l’ànima i la ciutat. Per ell, és com un reflex de l’estructura de l’ànima. Per això, estableix un paral·lelisme entre les parts de l’ànima i els tres tipus d’homes que hi ha en una ciutat. L’ànima, segons Plató, té tres parts:

• La racional: És la part de l’ànima que fomenta la virtut de la prudència i la saviesa.
• La irascible: La del coratge i la valentia.
• La concupiscible: La que té l’autodomini i la temprança.

Plató deia que si aquestes parts estaven en harmonia i complien la seva funció, l’ànima seria justa. Així passa, doncs, amb els tres tipus d’home que esmenta Plató en una ciutat:

• La part racional de l’ànima passa a ser el governant en la ciutat, la funció del qual és dirigir; així doncs, hi predomina la virtut i la saviesa.
• La irascible seran els militars, encarregats de protegir la ciutat amb coratge i valentia.
• I, finalment, la concupiscible seran els artesans, els pagesos, etc., encarregats de proveir tot allò necessari en la ciutat.

En conclusió, Plató estableix una semblança entre l’ànima i la ciutat: allò que fa just un home i justa una ciutat és l’harmonia i el fet de realitzar correctament les seves funcions.

La dialèctica i el coneixement de les idees

4. La dialèctica és el procés racional en virtut del qual l'ànima, a partir del món sensible, s'eleva més enllà d'aquest món fins a arribar al món intel·ligible, on es troba el coneixement de les Idees superiors. El raonament dialèctic consisteix en una espècie de diàleg interior de l’ànima amb si mateixa i amb les idees. Plató ho explica amb el mite de la caverna, on s’entén la dialèctica com un procés d'alliberament que és, al mateix temps, la realització completa de la condició humana.