La Justícia en la República de Plató: Llibres I i II

Llibre I: El Diàleg sobre la Justícia

Llibre I. Diàleg socràtic en el qual es veu com Sòcrates, amb els seus deixebles, es dirigeix cap a una casa on parlaran. Hi intervenen Cèfal, Polèmarc, Sòcrates i Trasímac; intenten arribar a contestar la pregunta: «Què és la justícia?».

Cèfal es considerava un home just. El que trobarem al diàleg és l’anàlisi de diferents concepcions de l’època sobre la justícia. En sorgiran una sèrie de definicions:

• (I) Cèfal: diu que la justícia és dir la veritat i tornar a cadascú allò que d’ell s’hagi rebut.
• (II) Polèmarc: diu que és donar a cadascú allò que se li deu i que els amics han de fer el bé als amics, però mai el mal.
• (III) Trasímac: vivia tràgicament la política i la seva intervenció va canviar radicalment el to de la conversa; diu que just és allò que convé al més fort.

Simone Weil diu que el que Trasímac explica no és la justícia, sinó una altra cosa. Sòcrates va fer callar Trasímac perquè no veia raonable la seva afirmació (que una persona viu millor si és injusta que si és justa).

Llibre II: El Repte de Glaucó i la Polis Ideal

Llibre II. En aquest llibre sorgeixen dos personatges nous: Glaucó i Adimant. L’obra comença amb la desaprovació de Glaucó pel fet que hagin fet callar Trasímac i plantejarà el «repte de Glaucó», que diu el següent: «Ningú no ha provat mai que la injustícia sigui el major mal de l’ànima i la justícia el major bé».

Del llibre IV al IX s’encarregaran d’aquest problema. El mètode de treball de Plató es preguntarà: Què és la justícia?

• Com s’ha de governar una polis per ser justa?
• Com s’ha de governar un home per ser just?

Ens dirà que una polis és com un home gran; un home és com una polis petita. Tots dos són organismes vius que neixen, creixen, decauen i moren.

Construcció d’una polis ideal

Plató començarà a veure quins elements fan falta per construir una polis justa. Una ciutat ideal necessita aquestes característiques:

• Petita i allunyada de la costa.
• Tothom ha de tenir treball i divisió del treball.
• Vida austera, sense luxes ni comoditats.
• Tothom tindrà les necessitats bàsiques cobertes.

Glaucó li va dir que això és una «polis de porcs» i Plató va fer un segon model de polis ideal. Si volem que la ciutat tingui luxes, necessitem uns guardians, que seran els que governaran la ciutat, i serà anomenada la polis dels guardians. Per això, cal un sistema educatiu (explicat al llibre III).