Què és la justícia? Teories de Rawls, Apel i Habermas

Què és la justícia?

D’acord amb la definició generalment acceptada, la justícia consisteix a donar a cada persona allò que li correspon.

Les ètiques de la justícia pretenen trobar una forma adequada per elaborar les normes que regulen la nostra convivència tot respectant el pluralisme de les societats contemporànies.

Les formes de justícia segons Aristòtil

Aristòtil distingeix dues formes de justícia:

• Justícia commutativa: Està associada als intercanvis. Per exemple, quan comprem i venem una cosa és just que rebem alguna cosa amb el mateix valor que donem.
• Justícia distributiva: Està relacionada amb els repartiments. Per exemple, quan hem de distribuir recompenses o càrregues entre diferents persones, allò just és distribuir d’acord amb el mèrit, la capacitat o la necessitat de cadascú (per exemple, els impostos).

La teoria de la justícia de Rawls

Segons Rawls, les normes no són justes quan estan dissenyades per beneficiar un grup concret de persones amb prejudici de la resta de la població. Per poder dir que una societat és justa, cal que totes les persones hi siguin tractades amb imparcialitat; és a dir, que no s’han d'establir normes injustes basades en el color de la pell, el sexe, etc.

La posició originària i el vel d'ignorància

La teoria de la justícia de Rawls introdueix la idea d’una posició originària en la qual els participants estiguessin sota un vel d'ignorància. En aquestes condicions, les normes elaborades entre tots serien justes perquè respectarien la imparcialitat.

Principis d'una societat justa

• Principi d’igualtat: Totes les persones han de gaudir de drets i de la màxima llibertat possible. L'únic que pot limitar els nostres drets i les nostres llibertats és el respecte als drets i a les llibertats dels altres.
• Principi de diferència: Les diferències socials només són justes quan produeixen un benefici per a tots els individus, incloent-hi els més desafavorits. En una societat justa no és necessari que tothom gaudeixi dels mateixos béns i privilegis, però la desigualtat en la distribució només és justa quan també afavoreix els qui es troben en una situació pitjor.

Ètica del consens

Segons Apel i Habermas, la forma vàlida d’establir normes justes és el consens dins d'una comunitat ideal de diàleg.