Kant: Raó Pura, Raó Pràctica i els Límits del Coneixement

El Pensament de Kant: Raó Pura, Raó Pràctica i els Límits del Coneixement

Després d'estudiar el tema de Kant, elaborem una exposició del seu pensament, mostrant els arguments que ell refereix.

Límits de la Raó Pura i Necessitat Moral

Segons Kant, la raó pura no pot tractar ni de l'ànima, ni del Món com a totalitat, ni de Déu. Com que no tenim intuïcions sensibles ni de l'ànima, ni del Món com a totalitat, ni de Déu, no podem formar judicis sintètics a priori referits a ells. Però, per a Kant, encara que la metafísica estigui més enllà de les possibilitats de coneixement teòric, respon a una tendència natural de l'ésser humà.

Qüestions com la llibertat de les persones, la immortalitat de l'ànima o l'existència de Déu, mai podran ser demostrades amb la raó pura. Però l'ésser humà no es limita al coneixement; també viu i actua. Malgrat que l'existència de l'ànima, del Món i de Déu no puguin ser objecte de demostració científica (amb la raó pura), són realitats imprescindibles per parlar de moral (amb la raó pràctica).

Ànima, Món i Déu, idees transcendentals de la raó teòrica (o raó pura), Kant les considerarà postulats de la raó pràctica. Els postulats són idees de les quals no tenim, ni podem arribar a tenir, cap certesa teòrica, però de les quals hem de pressuposar l'existència per fer possible la moralitat. En definitiva: els postulats de la raó pràctica són indemostrables científicament, però necessaris moralment.

La Dialèctica Transcendental i les Idees

Per poder entendre la concepció de Kant en aquest punt, ens hem de centrar en la Dialèctica transcendental. En ella Kant analitza i examina la facultat de la raó, la tercera de les facultats cognitives. La raó és, per a Kant, la facultat de raonar o avançar cercant principis més generals.

Les idees transcendentals que intervenen en la Dialèctica Transcendental són:

• Idea de l'ànima: engloba tots els fenòmens de l’experiència interna.
• Idea del Món: engloba tots els fenòmens de l’experiència externa.
• Idea de Déu: engloba tots els fenòmens d’ambdues experiències, interna i externa.

Incognoscibilitat i Necessitat Moral

La idea de Déu és una 'idea transcendental'; ningú no pot saber si existeix un Déu o una vida futura, perquè senzillament una investigació d'aquesta mena significaria perdre’s en una raó sense experiència. Podem tenir la convicció moral (una 'fe racional') en l'existència de Déu, necessària per a l'esperança en el bé suprem, però aquesta convicció no és coneixement teòric. La moralitat, però, es fonamenta en la raó pràctica i es basta a si mateixa per a dictar les seves lleis, independentment d'aquesta fe.

Aquestes tres idees (ànima, Món, Déu) no podrem mai arribar a saber si existeixen o si no existeixen des del punt de vista teòric, però el que sí que és cert és que són moralment necessàries com a postulats de la raó pràctica.

Per això, Kant no creu en la possibilitat de la metafísica com a ciència teòrica que transcendeixi l'experiència sensible. En aquest sentit, respecte al coneixement teòric de Déu, es pot considerar que Kant és agnòstic.