Kant: Sentit Negatiu i Positiu de la Crítica de la Raó Pura
Sentit negatiu de la crítica: limitació de la raó
Kant assenyala amb tota claredat que la utilitat negativa de la Crítica de la Raó Pura (CRP) és la d’impedir «ultrapassar amb la raó especulativa els límits de l’experiència» i, per tant, negar qualsevol possibilitat de coneixement a tot allò que no estigui elaborat transcendentalment.
Només els fenòmens, que són una construcció a priori de l’espai i el temps, poden arribar a ser ciència. Al mateix temps, els fenòmens són «la matèria» en la qual el pensament aplica les categories.
Les coses en si o noümens mai poden ser un coneixement vertader.
El «coneixement teòric» (les ciències, en general) sempre ha d’estar limitat als fenòmens, que són «transcendentals». La crítica impedeix que s’ultrapassin els límits de l’experiència; i en aquest sentit és una tasca negativa.
La utilitat negativa també pot ser una molt important utilitat positiva perquè impedeix que la raó s’introdueixi al territori moral. Allibera la raó de les amenaces que té en romandre dins del territori metafísic tradicional. L’ús pràctic de la raó deixa de tenir relacions amb l’ús teòric de la raó, amb la qual cosa la utilitat negativa es transforma en utilitat positiva.
Sentit positiu de la crítica: l'ús pràctic de la raó
La utilitat positiva de la CRP es complementa amb la idea de noümen positiu. És el plantejament adequat en un territori on no són necessàries les proves ni les demostracions.
En aquest territori, la raó no ha de demostrar res, sinó només exposar les seves opinions. El problema de l’ètica consistia en el fet que se la feia dependre d’un entramat metafísic.
La metafísica explicava el món, establia els seus principis i conseqüències i, finalment, basada en tot això, «deduïa» una sèrie de valors antropològics i morals.
Per tant, independitzar el territori moral del domini de la metafísica es converteix en una tremenda utilitat positiva perquè:
- Delimita d’una vegada per sempre les possibilitats i els límits del coneixement.
- S’assenyala el plantejament equivocat de les metafísiques anteriors.
- Es separa finalment la metafísica de l’ètica.
La crítica es converteix en positiva quan, ultrapassats els límits de l’experiència i de la «transcendentalitat», es porta a un territori d’immensa vàlua per a l’ésser humà: les regles de la seva convivència amb els altres, que no és una altra cosa que la moralitat.