Kant i Stuart Mill: Teoria del Coneixement, Ètica i Utilitarisme

Immanuel Kant: Filosofia i Pensament

Teoria del Coneixement Kantià

El Criticisme kantià (basat en la raó i l'experiència) postula que, en néixer, ja posseïm una estructura del pensament que ens limita. Aquesta teoria distingeix entre elements a priori (estructura mental inherent) i a posteriori (estímuls rebuts de l'experiència). L'ésser humà és, per tant, un interpretador d'estímuls.

Crítiques de Kant a altres corrents:

• Crítica als Racionalistes: Kant argumenta que la raó no és omnipotent com un Déu i que, a diferència de les infinites possibilitats, la raó busca la necessitat del coneixement. Critica especialment Descartes i la seva teoria de les tres substàncies.
• Crítica als Empiristes: No accepta la limitació exclusiva als sentits, ja que valora la seva aportació al coneixement. En aquest sentit, critica la postura de Hume.

L'Ètica Formal de Kant

Kant critica les Ètiques Materials (les d'altres filòsofs), que considera que posen l'èmfasi en el contingut o els resultats de l'acció. Les seves principals objeccions són:

• Heterònomes: Les normes no són establertes per l'individu mateix.
• Empíriques: Es basen en l'experiència i no en principis universals.
• Hipotètiques: Són condicionals, orientades a un objectiu concret ("si vols X, fes Y").

En contraposició, Kant proposa l'Ètica Formal, que és vàlida i universal sense excepcions:

• Autònoma: No ens dicta quines normes seguir, sinó com han de ser les normes. Es basa en l'Imperatiu Categòric.
• A priori: Els seus principis són independents de l'experiència.
• Categòrica: Serveix per a qualsevol propòsit, sense condicions.
• Deontològica: L'acció es realitza per deure, no per inclinació o conseqüència.

Postulats de la Raó Pràctica (Actuació pel Deure)

Perquè l'actuació per deure tingui sentit, Kant estableix tres postulats:

• Lliure Voluntat: Els individus han de ser lliures per triar les seves accions morals.
• Immortalitat de l'Ànima: Hem de creure en la immortalitat de l'ànima per poder assolir la plena virtut, ja que la vida humana és massa breu.
• Existència de Déu: Hem de creure en Déu com a garant de la justícia final i la felicitat proporcionada a la virtut.

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

L'Ètica Utilitarista de Stuart Mill

Les accions humanes no són bones ni dolentes en si mateixes, sinó que la seva moralitat depèn dels beneficis o perjudicis que provoquin a la majoria de la societat.

L'utilitarisme de Stuart Mill es caracteritza per ser:

• Una ètica materialista: el fi últim és el benefici per al màxim nombre de persones.
• Una ètica eudemonista: el bé suprem s'identifica amb la felicitat.
• Una ètica hedonista: la felicitat es defineix com el plaer i l'absència de dolor.

Comparativa: Kant vs. Stuart Mill

Kant:

La seva és una ètica deontològica. No té en compte les conseqüències de l'acció, ja que la bondat d'una acció es determina per la voluntat que la impulsa. No és relativista, sinó universalista, i es basa en l'Imperatiu Categòric, sense establir passos concrets.

Stuart Mill:

Per saber si una acció és bona o dolenta, hem de considerar les seves conseqüències (major plaer i menor dolor per al màxim nombre de persones). La seva ètica és relativista i busca la felicitat col·lectiva.

La Política de Stuart Mill: Utilitarisme i Democràcia

Stuart Mill aplica el criteri ètic utilitarista com a fonament de la seva teoria política, defensant un sistema democràtic.