Kant vs. Ètiques Hel·lenístiques: Imperatiu Categòric i Felicitat

Els filòsofs del període hel·lenístic i Immanuel Kant tenen visions molt diferents sobre l’ètica. Quina de les dues visions ètiques és preferible?

Ètica Kantiana: L'Imperatiu Categòric

Kant estableix uns imperatius ètics com a eixos de la personalitat moral. Les lleis morals, per a Kant, estan relacionades amb el que ha de ser, són imperatius que mostren com hem d’actuar.

Els Imperatius Hipotètics i Categòrics

Existeixen els imperatius hipotètics i els categòrics. Els imperatius hipotètics fan actuar per aconseguir un objectiu (són condicionals), mentre que els imperatius categòrics són incondicionals i no persegueixen cap objectiu; són bons per ells mateixos.

Els imperatius categòrics responen al principi: «Actua de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre al mateix temps com a principi d'una legislació universal», o dit d’una altra manera: «El que no vulguis per a tu no ho vulguis per ningú». Aquesta és la regla d’or del comportament moral autònom.

Ètiques Hel·lenístiques: La Recerca de la Felicitat Individual

Els filòsofs hel·lenístics diuen que l’ésser humà es descobreix com a individu més enllà de la seva condició de ciutadà. L’accent recau en la recerca de la felicitat individual més que no pas en la col·lectiva.

Epicureisme: El Plaer i el Control dels Desitjos

Epicur és un filòsof hedonista que cerca un mètode per viure una vida feliç basada en el plaer del cos i el seu control. Defensa la vida allunyada dels luxes i dóna importància al cos com a mesura de totes les coses i font de plaer. Divideix els desitjos en tres categories:

• Naturals i necessaris: (Exemple: aigua)
• Naturals però innecessaris: (Exemple: una rosa)
• No naturals i no necessaris: (Exemple: una obra d’art)

Estoïcisme: Saviesa, Virtut i Eudaimonia

Zenó de Cítion és un dels representants de l’estoïcisme, que suposa la fortalesa i la resistència davant les adversitats com a mètode per aconseguir l’eudaimonia (la felicitat com a principi fonamental). Propugna una ètica universal, vàlida per a tota la humanitat, fruit de la saviesa, ja que només el savi pot «viure d’acord amb la seva naturalesa», és a dir, viure segons el logos diví.

Escepticisme: Ataràxia i Indiferència

Pirró d’Elis defensa l’escepticisme i, com els epicuris, busca l’ataràxia (la tranquil·litat i la pau de l’esperit). Per arribar-hi, hem de romandre indiferents a tot i abstenir-nos de fer judicis.

Conclusió: Preferència Ètica

De les dues ètiques, es prefereix la de Kant perquè no promou l'egoisme ni la recerca exclusiva del benestar individual sense importar l'estat dels altres. L'ètica kantiana exigeix una perspectiva més universal i humana, preocupant-se pel benestar de tothom mitjançant l'aplicació de lleis morals universals.