Karl Popper: Racionalisme Crític i el Problema de la Inducció
Karl Popper: Racionalisme Crític
Karl Popper va néixer a Viena l’any 1902 i va morir el 1994 a Londres. Popper es proposa investigar com ha de ser la ciència, és a dir, què ha de fer un científic per apropar-se a la veritat, és a dir, què es pot acceptar lògicament com a ciència, és a dir, com ha d’estar estructurada lògicament la investigació científica.
Aquesta investigació parteix de cinc pressupòsits filosòfics que ell va anomenar en el seu conjunt Racionalisme Crític:
- Existeix una realitat independent del subjecte que la coneix.
- Aquesta realitat és cognoscible.
- Tot coneixement és interpretació de fets a la llum d’una teoria.
- L’objectiu de la ciència és la recerca de la veritat.
- Les teories només són parcialment decidibles. No es pot establir amb certesa absoluta la veritat d’una teoria, però sí la seva falsedat.
El Problema de la Inducció
La ciència es pot definir com un esforç per a descobrir lleis naturals, és a dir, lleis que expliquin el funcionament de la naturalesa en general; per tant, són “lleis generals de la natura”. La ciència no descriu un fenomen individual, sinó que ha de cercar el cas general.
Segons la tradició empirista, els enunciats d’aquestes lleis universals s’han de basar en una sèrie acumulada d’observacions particulars. Si la inducció no pot proporcionar una certesa absoluta, aleshores la ciència tampoc no podrà proporcionar-nos una tal certesa.
Segons Hume, la ciència ens dona creences, en les quals podem confiar, però mai de forma plenament indubtable i definitiva. El problema de la inducció és el problema de la verificació de les afirmacions generals.
Relacions Clau en la Falsabilitat
Queda clar doncs que:
- A major precisió, menor probabilitat.
- A menor probabilitat, major falsabilitat.
- A major falsabilitat, major informació.
- A major informació, major utilitat.
El Mètode Popperià
Popper estableix que el que ha de fer un científic és intentar treure conclusions lògiques del seu sistema d’enunciats teòrics i intentar trobar una observació contradictòria amb les seves conclusions. La veritat és inassolible i funciona com a finalitat de la investigació.
El Cicle Progressiu de la Ciència
Resumidament, podem dir que la ciència avança en el seu camí cap a la veritat seguint quatre moments que formen un cercle repetitiu i progressiu:
1r Moment: Plantejament d’Hipòtesis
Els científics plantegen hipòtesis.