Laocoont: Escultura hel·lenística al Vaticà
Laocoont i els seus fills
Grup escultòric en marbre (segle I a.C.)
Laocoont i els seus fills és un grup escultòric en marbre del segle I a.C. Es conserva als Museus Vaticans, al Vaticà. Molts estudiosos creuen que és una adaptació d'un original en bronze del segle II a.C. Aquest grup escultòric és obra de tres escultors de la mateixa família: Agesandre, Atenodor i Polidor de Rodes, i pertany al període hel·lenístic de l'escola de Rodes.
Període hel·lenístic
L'època hel·lenística comença a partir de la mort d'Alexandre el Gran, quan els seus territoris es van repartir, i així van néixer els regnes hel·lenístics. Un d'aquests regnes era el de Rodes. És en aquests regnes, i no a la Grècia continental, on es troben els centres polítics, econòmics i culturals més importants.
Descripció de l'obra
Representa el moment en què Laocoont i els seus fills estan sent ofegats per unes serps que s'han enroscat als seus cossos per donar-los mort, tot i que ells intenten alliberar-se.
La composició és piramidal, amb el vèrtex al cap de Laocoont i seguint fins als peus del fill a l'esquerra. Les serps formen línies corbes que uneixen les figures i donen moviment a l'escultura. Hi ha una força expressiva i dramàtica en la tensió dels cossos. La cara de Laocoont, amb la boca oberta, els ulls enfonsats i les celles arrufades, expressa el patiment físic de la mort, i com els seus fills s'ofeguen mentre intentaven ajudar-lo. Els jocs de llums i ombres als cabells, la barba, els ulls, etc., donen més vivacitat i realisme, i relacionen espais buits i plens amb les serps. Està concebut des d'un punt de vista frontal.
Influències i estil
Aquests valors expressius i dramàtics són propis de l'escultura hel·lenística. El cap de Laocoont es relaciona amb el d'Amfiarau de l'altar de Pèrgam.
Context històric i significat
Representa un episodi de la guerra de Troia descrit a l'Eneida (llibre II) de Virgili (segle I a.C.). S'hi explica com dues serps s'enrosquen als fills de Laocoont i a ell mateix per donar-los mort mentre intenten alliberar-se. L'episodi explica com els troians dubten si han d'entrar el cavall que han construït els grecs abans de marxar. Laocoont s'hi oposa, però en aquell moment dues serps sorgeixen del mar per matar-lo a ell i als seus fills. Els troians, espantats, creuen que ha estat castigat i finalment entren el cavall.
El grup escultòric presenta tres figures per adaptar-se al retrat de Virgili, encara que l'original només hauria tingut dues figures, ja que en els relats mitològics anteriors Laocoont apareixia només amb un fill. No se sap quina funció podia tenir, encara que es creu que era decorativa. La còpia romana podria ser fruit de l'esperit col·leccionista, propi de la cultura romana.
Innovació artística
La raresa d'aquest relleu és que els personatges no estan representats sobre un fons llis, sinó que estan emmarcats en un ambient, paisatgístic o arquitectònic. Aquesta novetat influirà en l'escultura romana, especialment en la columna de Trajà.