Le Déjeuner sur l'herbe de Manet: Anàlisi i Context Històric

Le Déjeuner sur l'herbe

Títol: Le Déjeuner sur l’herbe. Autor: Manet, Édouard Manet. Cronologia: 1863. Tècnica: Oli sobre tela. Estil: Entre el realisme i l’impressionisme. Tema: Escena costumista. Localització: Musée d’Orsay (París).

Context Històric

Manet va viure un seguit de canvis polítics al seu país, fruit de la revolució industrial i les revolucions burgeses. Va néixer en temps del monarca liberal moderat, Lluís Felip d’Orleans, enderrocat a l'onada revolucionària del 1848 desencadenada per la crisi econòmica i les reivindicacions de les classes populars obreres, petita burgesia i estudiants. Es va proclamar la 2a República, amb sufragi universal masculí, llibertat de premsa i associació i dret al treball. Van començar les desavinences entre obrers i petita burgesia. Lluís Bonaparte va ser elegit com a president de la República, que es va proclamar emperador el 1852, tallant amb moltes reivindicacions revolucionàries. La derrota de França en la guerra franc-prussiana va acabar amb l’Imperi i la proclamació d'una nova república. Les idees socialistes i anarquistes, el sentiment obrer, van prendre un paper cada cop més rellevant. El 1864 es va constituir la Primera Internacional i el 1867 es va publicar El Capital de Marx.

Els avenços científics i tecnològics es van multiplicar. Es va desenvolupar la filosofia positivista d’August Compte, que només acceptava l’experiència i l’observació com a mitjà de coneixement. Una mentalitat optimista centrada en la idea de progrés social es va escampar entre els intel·lectuals. Aquesta perspectiva va venir acompanyada per una nova visió que cercava l’objectivitat, anomenada Realisme, que va desplaçar l’estètica idealista i romàntica.

Estil

Els artistes rebutjaven tota idealització i mostraven la realitat tal com és, posant especial atenció en temes contemporanis, per vulgars o quotidians que fossin, protagonitzats per personatges corrents i classes desfavorides, amb més o menys marcada voluntat de denúncia. En tot cas, els artistes van trencar amb la grandiloqüència de la pintura d'arrel neoclàssica amb els seus grans quadres històrics, emfàtics i teatrals. Van trencar amb totes les convencions acadèmiques, causant un gran rebuig. L’Acadèmia exigia un bon domini del dibuix definit per contorns precisos, un coneixement exhaustiu de l’anatomia i un exhibicionisme tècnic en la representació de tota mena de detalls i qualitats de superfície, amb un ús discret i meticulós de la pinzellada. També demanava un tractament hàbil del clarobscur com a mecanisme per donar relleu, modelant les formes amb gradacions ben controlades. Els artistes acadèmics havien de partir d’un esbós amb pocs detalls per després anar matisant suaument les llums i ombres i donar sensació d’espai. Finalment, la perspectiva seguia sempre estrictes normes geomètriques. Moltes d’aquestes exigències, que produïen obres tècnicament admirables però molt poc creatives i personals, no apareixen en el quadre que ens ocupa.

La proposta estètica de Manet anava per un altre camí i anticipa aspectes propis de l’Impressionisme, i el seu realisme òptic, com la despreocupació pel clarobscur tradicional, la pinzellada solta que imprimeix vivacitat, l’interès per la llum natural, els colors clars, la mirada franca envers la realitat, la immediatesa, els temes d’actualitat quotidiana, l’absència de retòrica. Hi ha una marcada influència de la fotografia, que incorpora la modernitat com a tema, i revela noves formes de veure la realitat. També s’aprecia en la seva obra la influència de l’estampa japonesa, amb els seus temes anecdòtics i tractament a base de colors plans, sense clarobscur.

Elements tècnics

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela, que és un procediment gras que utilitza com a aglutinant l’oli de llinosa, i l’essència de trementina com a diluent. En assecar-se per oxidació es forma una pel·lícula elàstica i resistent que admet el transport de la tela enrotllada. Al contrari de l’aquarel·la, la pintura a l’oli és més pastosa i cobrent, i triga a assecar-se, la qual cosa permet fer correccions i esfumats. Amb més diluent admet també les veladures. Se sol protegir amb un vernís.