Leonardo da Vinci: Biografia, Art i Tècniques del Renaixement

Biografia de Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci fou un artista florentí i un home d’esperit universal, a la vegada científic, enginyer...

Fou alumne del pintor i escultor Andrea Verrocchio. Les seves primeres obres són de temàtica religiosa i retrats. Treballà a Milà i a Florència, entre altres llocs d’Itàlia. La seva obra va tenir gran influència.

El 1516 va anar a França, a la cort de Francesc I.

Només han sobreviscut una quinzena de les seves obres. Aquest fet és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques i estudis científics.

Context Històric del Renaixement

Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser l’encarnació de l’artista total dels segles XV i XVI, aquell que dominava l’arquitectura, l’escultura, la pintura, però també les ciències del seu temps.

Entre 1483 i 1486, durant la seva estada a Milà, residint a la cort del seu protector Ludovico el Moro, Leonardo va pintar La Mare de Déu de les Roques, primera pintura milanesa i una de les obres cabdals del classicisme de la Renaixença.^[1]

La Pintura del Quattrocento

La pintura del Quattrocento s'emmarca dins del Primer Renaixement. Es va desenvolupar, com el seu nom indica, a la Itàlia del segle XV. Les seves característiques principals són, al costat de l'evocació de l'antic, l'observació de la naturalesa de manera que es pugui reflectir fidelment en la pintura.

Estil Artístic del Renaixement

És un estil que va néixer a Florència (Itàlia) al principi del segle XV i que, durant la primera meitat del segle següent, es va estendre per tota la Península Itàlica i també per la resta d’Europa.

En el Renaixement es distingeixen dos períodes: el Quattrocento (s. XV) i el Cinquecento (s. XVI). A finals del segle XVI sorgeix el Manierisme.

Representà el renéixer de les formes característiques de l’art clàssic —és a dir, el de Grècia i Roma— després d’un parèntesi de gairebé un mil·lenni.

Tècniques Artístiques Renaixentistes

Els seus representants menyspreaven l’art posterior al clàssic, és a dir, van substituir l’art gòtic pels models de l’antiguitat grecoromana, que es van estudiar d’una manera “científica”.

S’estudia i imita la naturalesa, buscant la màxima semblança amb la realitat, i també l’anatomia humana, buscant la proporció, la simetria i el cànon. Però també s’idealitza la realitat perquè es busca un ideal de bellesa.^[1]

Composició en l'Art Renaixentista

Quant a la composició, es pot parlar de simetria, eixos clars i equilibrats, diagonals ordenades i delicades, i composicions piramidals.

Les obres són rítmicament equilibrades i el dibuix és delicat i serè. El color és matisat, no violent, i els personatges són nobles, sense cap mena d’expressió del “pathos”, elegants i bonics.

• Quant a l'arquitectura, es pot parlar de la racionalització de l’espai, concebent l’edifici com una unitat.
• Composició amb forma piramidal.
• Joc de relacions entre les mans i les mirades (composició unitària).
• Diferents perspectives: disminució dels elements a mesura que t’allunyes; degradació de valors i colors (sfumato); eliminació de línies del contorn, etc.^[1]

Materials i Innovacions Tècniques

• La perspectiva (un conjunt de regles matemàtiques i gràfiques que permetia reproduir sobre paper o qualsevol suport bidimensional l’aspecte tridimensional de la realitat).
• La pintura a l’oli.
• La preparació dels frescos mitjançant cartons.
• L’ús de tirants metàl·lics als arcs.
• Etc.

Significat i Simbolisme: El Pentagrama

Quin seria el significat d’aquesta estrella de cinc puntes?

L’estrella de cinc puntes o pentagrama és un emblema amb més de 5.000 anys d’antiguitat, el missatge del qual ha evolucionat al llarg de la història, però que generalment ha estat considerat positiu. També se l’anomena Pentalfa perquè està format per cinc lletres alfa gregues.

He après informació sobre Leonardo da Vinci: la seva biografia, què feia, quan va viure i morir. També he après que dominava l’arquitectura, l’escultura, la pintura i les ciències del seu temps.

Aquesta pintura és curiosa per la manera com està feta, ja que hi ha perspectives en formes (triangles, cercles...). Les quatre figures es miren entre elles cap al centre de la pintura, formant així una piràmide: