El Liberalisme Anglès i la Guerra de Successió
El liberalisme anglès
Les dues revolucions que donen lloc al parlamentarisme anglès són:
- L'ascens dels Stuart (1642): Al segle XVII, els Stuart pretenien governar sense les cambres existents. Detenien els representants i, si s'hi oposaven, els executaven. Això va provocar una guerra civil entre els defensors del Parlament i els defensors de la monarquia absoluta.
- La República i la Restauració: El 1649, Carles I és executat i es declara una república. Posteriorment, Cromwell puja al poder i estableix una dictadura militar fins a la seva mort el 1660, moment en què es restableix la monarquia.
El nou rei, Carles II, accepta el control del Parlament. El 1679, s'aprova el Habeas Corpus, una llei que garantia les llibertats individuals i impedia al rei fer detencions arbitràries.
El 1689, la segona revolució posa fi a la monarquia dels Stuart i corona Guillem d'Orange, qui jura la Declaració de Drets, limitant el poder reial i sotmetent les decisions al Parlament.
La Guerra de Successió
Quan mor Carles II sense descendència, sorgeix un doble conflicte: un d'interior (a Espanya i Catalunya) i un d'europeu, ja que les potències volien controlar el comerç d'ultramar (or i plata).
El conflicte d'interessos
Lluís XIV de França convenç Carles II perquè nomeni Felip d'Anjou com a successor. Tanmateix, l'arxiduc Carles, cosí alemany del difunt rei, reclama els seus drets al tron, iniciant un enfrontament entre França i Alemanya.
- Aliats dels francesos: La península Ibèrica (excepte Catalunya i Portugal).
- Aliats dels alemanys: Catalunya, Portugal i Anglaterra.
El desenllaç
La guerra es decanta a favor dels Borbons quan l'arxiduc Carles és nomenat emperador d'Alemanya i abandona el conflicte. Anglaterra també es retira per evitar un excés de poder alemany. Amb el Tractat d'Utrecht finalitza el conflicte europeu.
Catalunya queda sola i resisteix durant un any d'assetjament fins a l'11 de setembre de 1714, quan les tropes borbòniques entren a Barcelona. Els caps de la resistència catalana foren Rafael de Casanova i el cap militar Villarroel.