El Liberalisme a l'Espanya del Segle XIX: De l'Estat Isabelí al Sexenni Democràtic

Característiques dels Liberals

Liberals Moderats

Persones d'ordre, grup format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament amb restes de la vella noblesa, l'alt clergat i els alts comandaments militars. Defensaven el dret a la propietat i restringien el sufragi segons la riquesa. Consideraven la llibertat un bé individual, però hi feien passar davant els principis d'autoritat i ordre. Entre els seus líders hi havia Narváez i Francisco Bravo Murillo. També defensaven el principi de sobirania compartida entre les Corts i la Corona i es mostraven partidaris de limitar els drets individuals.

Liberals Progressistes

Defensors de la llibertat, predominava la burgesia mitjana i petita. Defensaven el principi de sobirania nacional com a font de legitimitat i el predomini del poder legislatiu, mentre que refusaven la intervenció de la Corona en la vida política. Els seus líders eren Mendizábal, Espartero i el general Prim. També eren partidaris d'enfortir els poders locals. Mantenien el principi de sufragi censatari, però defensaven l'ampliació del cos electoral.

Descomposició del Sistema Isabelí (1856-1868)

Aquest període es divideix en dues etapes principals:

• 1856-1863: Governs de la Unió Liberal de tendència molt elevada i regits per O'Donnell, amb expedicions militars i una època de bonança econòmica.
• 1863-1868: O'Donnell marxa del govern i comencen a governar camarilles que cada cop s'aïllen més del poble i de l'opinió pública. Quan la crisi econòmica afecta la major part de la població, el 1866, la caserna de Sant Gil es revolta i acaba amb una gran repressió i l'afusellament de 66 persones. També hi ha problemes a les principals ciutats del país.

Glossari de Termes Clau

• Liberalisme: Sentiment apolític que no vol la monarquia i pretén fer reformes.
• Front Patriòtic: Tractat en el qual s'escriurien unes lleis.
• Milícia Nacional: Volien tornar a posar la Inquisició.
• Desamortització: Posada en venda de les terres de l'Església per rendibilitzar-les.
• Bullangues: Moviments populars força improvisats provocats per una crisi de subsistència.
• Moderantisme: Branca del liberalisme que va governar molt amb un sufragi censatari i unes llibertats una mica més àmplies que els progressistes.
• Progressisme: Branca del liberalisme que governa poc amb un sufragi censatari i llibertats una mica més àmplies que els moderats.
• Carlisme: Moviment originat quan Ferran VII passa el tron a Isabel i estava dirigit pels absolutistes i progressistes.
• Cantonalisme: Revolta on diverses comarques i ciutats es revolten contra el govern de la Primera República.
• Internacionalisme: Moviment obrer (anarquistes i marxistes) que va arribar a Espanya durant el segle XIX.

Construcció de l'Estat Liberal a Espanya

En aquest període, la pugna és entre els liberals moderats i progressistes, mentre que els absolutistes han quedat al marge del joc polític i fan les Guerres Carlines. Es va consolidant el liberalisme polític i econòmic, però amb molts entrebancs i desequilibris. Hi ha molts pronunciaments i canvis de govern, i es van redactar quatre constitucions diferents. Alguns fets molt importants són la Desamortització, la creació de la Guàrdia Civil, l'inici de la construcció del ferrocarril...

Primera Guerra Carlina

Després de la mort de Ferran VII, es crea un consell assessor de la reina presidit per Cea Bermúdez, que forma un govern absolutista. Els absolutistes no donaven gaire suport i, a més, els liberals, cada cop protagonitzaven més fets per tot el país. Al final, els assessors de la reina li recomanen cridar els liberals més moderats. En aquest moment, la reina li demana a Martínez de la Rosa formar un govern que redactaria un estatut anomenat Estatut Reial de 1834. Malgrat tot, les lleis de l'Antic Règim es van començar a abolir en aquests anys. Als estius de 1835 i 1836, a Barcelona i altres ciutats, es van assaltar convents i edificis religiosos i es van cremar. Aquest anticlericalisme va ser provocat perquè l'Església donava suport als carlins i absolutistes.

Revolució Liberal

S'inicia l'any 1836 amb l'arribada dels progressistes al poder per les revoltes populars. Les reformes principals són la Constitució de 1837 amb un sufragi censatari, la reforma agrària liberal que comporta l'abolició del règim senyorial, la desvinculació i la desamortització, i unes mesures liberalitzadores de la indústria i el comerç.

L'Estat Liberal

Es fonamenta en una sobirania nacional, constitucionalisme i parlamentarisme. Hi ha una inestabilitat econòmica que comporta la intervenció de l'exèrcit, un frau electoral i unes revoltes populars per aconseguir el canvi polític. Les etapes són la Regència de Maria Cristina (governs de transició de progressistes i retorn dels moderats) i la Regència d'Espartero (govern dels progressistes, autoritarisme del regnat i oposició a Catalunya).

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Molts fets diferenciats sense un final clar, amb tres etapes diferenciades: Govern Provisional (1868-1869), Monarquia d'Amadeu I de Savoia i la Primera República.

Causes de la Revolució de 1868

• Crisi Econòmica (doble): Dos tipus de crisi econòmica diferents:
  • Financera: A nivell mundial, les borses i finances s'enfonsen, sobretot pel ferrocarril que perd rendibilitat, també per la Guerra Civil Americana i perquè l'or i la plata pateixen un aturament en la seva explotació.
  • De Subsistència: Crisi molt similar a les de l'Antic Règim, produïda perquè cau la collita de cereals i el pa continua sent la base alimentària dels espanyols.
  • Del Tèxtil Espanyol: Necessitaven aranzels i ara s'accentua la seva crisi degut a la falta de cotó dels EUA. El mercat tèxtil s'enfonsa encara més amb la pujada del pa.
• Crisi Social: Les classes populars, molt afectades per la pujada del preu del pa i la crisi del tèxtil, veuen com un impost els acaba d'enfonsar. Les principals ciutats industrials veuen molts moviments obrers accentuats per les quintes.
• Crisi Política: El malestar econòmic i social es trasllada al camp polític, amb tres fets clau:
  • 1866: Revolta de la caserna de Sant Gil.
  • 1867: Pacte d'Ostende: alguns exiliats pacten per aprofitar aquest malestar. Es pacta crear una nova Constitució i definir les seves característiques.
  • Aïllament del Govern: El govern de Narváez i els governs posteriors havien prescindit de les Corts, governaven amb camarilles i sempre per decret. Al final, O'Donnell mor i tots els unionistes deixen de donar suport a la reina.

Fets Clau de la Revolució de 1868

Al setembre de 1868, el govern i el país estan sotmesos a un caos total. Hi ha moviments revolucionaris, la monarquia ha perdut el control i Serrano torna de Canàries i el general Prim ve de Londres. Les juntes provisionals que s'han creat demanen:

• Abolició dels impostos de consum, de les quintes i de la monarquia dels Borbons.
• Crear una nova Constitució.
• Sufragi universal.

La monarquia perd tots els suports socials que havia tingut i les tropes fidels a ella perden a Alcolea. A partir d'aquí, el general Serrano decreta: Serrano = Regent, Prim = Cap del Govern, i es dissolen les juntes.