Procés d'hominització, Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls: resum

Resum

El document repassa l'evolució humana des dels primats fins als Homo sapiens sapiens i les principals etapes de la prehistòria: el Paleolític, el Neolític i l'Edat dels Metalls. Explica les canvis físics de l'hominització, les tècniques d'eina i foc, l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, i el desenvolupament de la metal·lúrgia, el comerç i les primeres ciutats. També presenta els megàlits (menhir, dolmen i cromlec).

Punts clau

Canvis de l'hominització: posició vertical i marxa bípeda, mans lliures, desenvolupament del cervell i reducció de mandíbules i dents.
Paleolític: poblacions nòmades i depredadores, que recol·lectaven, caçaven i pescaven; Homo erectus va descobrir el foc.
Eines: primer pedres tallades, després sílex de dues cares, i més tard os i banya.
Neolític: inici de l'agricultura, la ramaderia i la ceràmica, i pas al sedentarisme.
Edat dels Metalls: primer el coure (cap al 5000 a.C.) i després el bronze (cap al 3000 a.C.), barrejant coure i estany.
Megàlits: menhir (pedra vertical), dolmen (funerari col·lectiu) i cromlec (cercles de pedres amb culte agrari).

Posa't a prova

Procés d'Hominizació

Canvis que convertiren primats en éssers humans:

Canvis: posició vertical i marxa bípeda, mans lliures, desenvolupament del cervell, disminució mandíbules i dents.

Éssers humans: Australopithecus - Habilis - Erectus - Neanderthalensis - Sapiens Sapiens.

Paleolític

Molt fred i calor. Havien de recol·lectar fruits, caçar i pescar. Eren depredadors i nòmades, es traslladaven per buscar menjar. Homo erectus descobrí el foc. Els neandertals, com encendre'l (pedra foguera i piritaferro). Primer, pedres tallades. Després, sílex (dues cares). Al final es va perfeccionar i van fer servir os i banya.

Art Rupestre

Art on es pinta a les roques, generalment a les coves, a la prehistòria. També feien escultures.

Neolític

Va començar la producció d'aliments. Es va descobrir l'agricultura: van veure que tirant llavors es produïen aliments. Ramaderia: amb l'observació els va permetre la domesticació. Noves tècniques com la pedra molida, eliminava rugositats i es van poder fer noves eines. Van desenvolupar la ceràmica i elaboraren teixits. Es tornaren sedentaris i començà la mineria.

Edat dels Metalls

La metal·lúrgia al V mil·leni a.C. Primer metall: coure (5000 a.C., tou). Després es va barrejar el coure i l'estany i va sortir el bronze (3000 a.C., dur i tallant).

Elaboració

Primer colpejaven el coure en fred. Després es va millorar i va sorgir la forja, que aplicava foc i calor i es podia modelar millor. Encara es va millorar més, perquè va sorgir la fosa, que consistia en fondre el metall (bronze) i donar-li forma abocant-lo en motlles. Finalment es va desenvolupar la siderúrgia (ferro) amb temperatures molt altes. Només alguns especialistes practicaven la metal·lúrgia. Primer ofici en què els artesans rebien aliments pels seus productes.

Es desenvolupa el comerç. Primeres tècniques de navegació. Van inventar la roda.

Primeres Ciutats

Els poblats van créixer i van sorgir les primeres poblacions. Van aparèixer grups socials. Entre els guerrers que defensaven la ciutat, elegien un rei.

Megàlits

(Monuments construïts). Eren els megàlits a Europa al V mil·leni a.C.

Menhir

Pedra vertical clavada a terra. Marca territorial o commemorativa.

Dolmen

Pedres verticals que sostenen lloses. Funerària col·lectiva.

Cromlec

Pedres verticals i lloses horitzontals formant cercles. Culte agrari.

Preguntes freqüents

Què va descobrir Homo erectus?

Segons el document, Homo erectus va descobrir el foc. Els neandertals en van aprendre a encendre'l amb pedra foguera i piritaferro.

Quina diferència hi ha entre menhir, dolmen i cromlec?

El menhir és una pedra vertical clavada a terra, marca territorial o commemorativa. El dolmen està format per pedres verticals que sostenen lloses i és funerari col·lectiu. El cromlec són pedres verticals i lloses formant cercles, amb culte agrari.

Quin va ser el primer metall utilitzat?

El primer metall va ser el coure, cap al 5000 a.C., que és tou. Després es va barrejar amb estany per obtenir bronze, més dur i tallant.