Liberalisme i Llibertat Individual: Principis Clau segons John Stuart Mill
Liberalisme: La Llibertat Social i Civil
John Stuart Mill, en el seu assaig Sobre la llibertat, proposa examinar “la qüestió de la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l’individu.”
Diferències entre Liberalisme i Democràcia
Liberalisme i democràcia no són sinònims. La felicitat és el fi últim dels individus; la llibertat, l’eina per aconseguir-la; i la democràcia, l’instrument de la llibertat. Poden existir governs demòcrates que no respectin la llibertat, sense garanties per a l’oposició o sense partits polítics. La democràcia no és el govern perfecte; presenta defectes i mancances que només se solucionen amb més democràcia.
Mill aposta per una política i una moral basades en el valor fonamental de les llibertats individuals.
El liberalisme necessita una sèrie de condicions per desenvolupar-se: condicions econòmiques com la propietat privada; l’existència de partits i llibertat d’expressió; la llibertat de consciència i religiosa; la tolerància; i el respecte a les opcions sexuals.
El Principi del Dret Individual
La societat no ha d’emprar la coacció sobre els individus, ni amb les lleis, ni amb l’opinió pública. L’individu té el dret a fer el que vol (per exemple, no es pot prohibir el consum privat d’alcohol).
Aquest principi s’ha de conjugar amb l’altre principi: l’exercici de la meva llibertat no pot en cap cas anar en contra de l’exercici de la llibertat dels altres. La meva llibertat acaba allà on comença la llibertat de l’altre. És aquí on la societat té dret legítim de coaccionar la llibertat individual (per exemple, no em pot permetre conduir begut).
Sols podem impedir fer mals als altres.
La llibertat és la condició necessària de la responsabilitat. La llibertat sols és vàlida en les societats civilitzades, on l’individu és ciutadà i no súbdit. L’Estat no pot tractar els ciutadans adults com a menors d’edat.
“L’únic propòsit pel qual es pot exercir legítimament el poder sobre qualsevol membre d’una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany als altres. El seu propi bé, ja sigui físic o moral, no és una justificació suficient [...] Sobre sí mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l’individu és sobirà.” No hi ha, per tant, cap argument vàlid per impedir la llibertat individual que es fonamenti en el suposat benefici per al propi individu.