Liberalisme i revolucions (1820–1848) — Romanticisme

Idees del liberalisme: canvis socials i polítics

Idees del liberalisme i canvis socials i polítics:

• Igualtat legal.
• Abolició de privilegis.
• Llibertats individuals.
• Fi de l’absolutisme.
• Sobirania nacional i separació de poders.
• Institucions, administració i justícia pública.

Les revolucions liberals (1820–1848)

Tres onades revolucionàries — 1820, 1830 i 1848 — van actuar en el context de la Restauració. Encara que moltes d’aquestes revoltes van fracassar en el marc de la Restauració, van contribuir a posar fi a l’absolutisme i a difondre idees liberals.

Després del Congrés de Viena hi havia persones que continuaven creient en les idees de la Revolució Francesa i, en aquell moment, estaven perseguides. S’anomenaven liberals i s’organitzaven en societats secretes.

Els grups més rellevants eren els francmaçons, encara que hi havia altres associacions com ara els carbonaris italians i els decabristes russos. Intentaven reinstaurar les idees de la Revolució Francesa mitjançant petites revoltes.

1820 i 1824

El 1820 i el 1824 diferents grups (francmaçons, carbonaris) es van reunir per fer un cop d’Estat, eliminar l’Antic Règim i implantar les idees liberals. Hi va haver una organització armada amb l’objectiu d’enderrocar l’absolutisme.

A Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont aquestes revolucions van durar poc temps, però van obrir un període liberal que va entrar en conflicte amb els absolutistes. A Espanya i en alguns estats italians es va produir una intervenció directa per part de la Santa Aliança.

1830

La segona onada (1830) va suposar la derrota del poder aristocràtic a l’Europa occidental. Aquesta revolució va implantar monarquies constitucionals i va trencar l’absolutisme en diversos països. Bèlgica no va voler formar part del Regne dels Països Baixos i, finalment, va aconseguir la independència.

Aquesta etapa va marcar l’extinció de l’absolutisme a l’Europa occidental i l’obertura d’un camí cap a un liberalisme moderat: es va establir el sufragi censatari i es van prohibir les associacions obreres. Aquests liberals no eren demòcrates en sentit ampli; només defensaven els seus interessos i volien un sistema liberal sense arribar a una democràcia plena.

1848

L’última gran onada revolucionària, el 1848, va qüestionar el sistema de la Restauració de manera generalitzada. A l’Europa oriental, excepte a Rússia, es va iniciar l’abolició progressiva del feudalisme, mentre que a l’Europa occidental van emergir ideals més democràtics que defensaven la sobirania popular i el sufragi universal masculí.

Romanticisme, Renaixença i naixement del nacionalisme

El romanticisme buscava els sentiments i es basava en el passat. Com a conseqüència, els intel·lectuals i artistes s’interessaren per la història i descobrien que hi havia territoris amb tradicions i llegendes pròpies, diferents d’altres.

Apareix la Renaixença i, a partir d’aquest moviment cultural, neix el nacionalisme. El nacionalisme es desenvolupa com a conseqüència directa del romanticisme: la valoració del passat, de la llengua i de les tradicions porta a la reivindicació d’identitats nacionals.