Límits i Control dels Reglaments Il·legals: Guia Completa
La inderogabilitat singular dels reglaments
És a dir, un acte administratiu no pot contradir mai un reglament.
Límits de la potestat reglamentària i control dels reglaments il·legals
Els principis de bona regulació estan recollits a l’article 129 de la llei 39/2015:
- Principi de necessitat i eficàcia: Ha de ser motivat. Ha d’haver una raó d’interès general. S’ha de dictar què es busca amb els reglaments. El reglament és l’instrument més adequat per aconseguir aquestes finalitats.
- Principi de proporcionalitat: Ha de tenir la mínima regulació possible (s’ha d’evitar sancions i demés).
- Principi de seguretat jurídica: És molt important que tots sapiguem les conseqüències del reglament. Ha d’haver una coherència jurídica i el marc normatiu ha de garantir-ho.
- Principi de transparència: Té tres formulacions:
- Procurant que els períodes siguin accessibles per a tothom (estan incloses dintre de les lleis de transparència i bon govern).
- S’exigeix que tota normativa tingui un preàmbul amb la justificació dels objectius seguits amb la norma.
- S’obliga a possibilitar la participació de la ciutadania.
- Principi d’eficiència: S’ha d’estudiar i preveure si les càrregues econòmiques a l’AP o a altres òrgans seran positives o negatives i també, quina càrrega de treball comportarà.
- Principi de limitació: Impossibilitat de desviació de poder, és a dir, la potestat no es pot utilitzar per altres finalitats o per finalitats privades.
Control dels reglaments il·legals
Control per l’AP (Administració Pública)
Els declarats nuls queden sense efectes i l’AP és el primer òrgan que pot declarar un reglament il·legal (de 3 formes):
- Aprovant un reglament posterior.
- Inaplicació del reglament: es dicta una instrucció dirigida a tots els treballadors que no s’apliqui el reglament fins que es declari il·legal.
- Revisió d’ofici dels reglaments: la pròpia AP fa una revisió i demana un dictamen perquè es confirmi la il·legalitat.
Control pels Tribunals (contenciós-administratiu per la llei de jurisdicció)
En aquest cas, és la ciutadania qui té la possibilitat d’interposar una demanda amb:
- Recurs directe contra el reglament davant del TC cont.-adm. amb un termini de dos mesos des de la seva publicació. Qualsevol ciutadà afectat pot presentar-ho. En el recurs es pot fonamentar si tot el reglament és il·legal o només alguns articles determinats. El TC, serà qui finalment dicti sentència.
- Qüestió d’il·legalitat o recurs indirecte contra els reglaments: És un acte administratiu que no es presenta contra el reglament, és a dir, es denuncia en allò en què es basa per la denúncia (per exemple, si et posen una multa, denúncies la multa, que es basa en un reglament). Termini indefinit, es pot presentar en qualsevol moment.
- Inaplicació del reglament il·legal: Via adreçada a les altres jurisdiccions (penal, mercantil…) Els jutges no aplicaran mai reglaments contraris a la CE o al principi jeràrquic.
Control dels reglaments il·legals pel TC
- Recurs d’empara: S’ha d’haver esgotat la via del control contenciós-administratiu. Ha de fonamentar-se que vulnera els drets fonamentals al·legant-ho des del principi de la denúncia. Termini de 20 dies des de l’última resolució del contenciós-adm.
- Recurs contra les disposicions generals de les CA: En principi si el TC ho admet a tràmit, el reglament queda suspès, sempre i quan sigui el govern central qui ho demani.
- Conflictes de competències: S’ha de presentar si un govern creu que s’invaeixen competències.
El dret europeu i el control dels reglaments
La validesa de normes europees només pot declarar-les il·legals el tribunal de justícia europeu, ja que el govern del país només s’ha d’encarregar de trasposar les directives europees. El tribunal contenciós-administratiu sí que pot declarar-les il·legals, però només a efectes de tramitació però no pel seu contingut perquè és una traslació del dret europeu.