Límits del Coneixement i Mètode Científic: Filosofia i Ciència
Els límits del coneixement
5.1) La possibilitat de coneixement
- El dogmatisme: Posició filosòfica optimista sobre la possibilitat de coneixement.
- Escepticisme: Posició filosòfica oposada al dogmatisme:
- a) Moderat: Dubta si existeix un coneixement vàlid i segur, ni el nega ni l’afirma.
- B) Radical: Nega que sigui possible aquest coneixement.
- El criticisme: És un punt intermedi entre el dogmatisme i l'escepticisme. Es basa en la raó i també en el sentit.
- El relativisme: No és possible un coneixement segur i universal, ja que les veritats depenen del context social, cultural i històric de cada regió.
- El perspectivisme: No nega un coneixement absolut, sinó que afirma que tot pot ser veritat depenent del punt de vista amb què es miri, per tant, té una visió parcial de la realitat.
L’especificitat del saber científic
- L’especificitat del saber científic: La ciència pretén ser una explicació sistemàtica de tot allò que existeix i es diferencia d’altres formes de coneixement pel mètode que fa servir per aconseguir-ho.
- Els orígens de la ciència: La filosofia i la ciència anaven molt unides, però la ciència es va començar a independitzar de la filosofia i comença a desenvolupar els seus mètodes propis en un període anomenat revolució científica (segles XVI i XVII), on trobem figures com Copèrnic, Galileu o Newton.
- Característiques científiques: El primer científic és Galileu Galilei, qui imposa dues característiques a la ciència que la diferencien de la filosofia.
- Experimentació: Calen instruments adequats per experimentar i tot ha de passar per un procés d'experimentació.
- Quantificació (Metamerització): Aporta més precisió a les observacions efectuades.
- Classificació de les ciències:
- Formals: No s’ocupen de coses que passen al món; no tenen contingut empíric. Exemples: lògica i matemàtiques.
- Empíriques: S’ocupen de la realitat.
- Naturals: Exemples: física, biologia...
- Socials: Exemples: història, psicologia...
- El mètode científic i els seus límits.
2.1) El llenguatge científic
L’objectiu és produir un coneixement segur i fiable sobre la realitat. La ciència crea un llenguatge oficial per garantir l'objectivitat i la precisió dels seus conceptes, lleis i teories.
- Conceptes: Són conceptes específics de cada ciència.
- A) Classificatoris: Permeten organitzar la realitat en conjunts o grups. Exemples: Números parells o imparells.
- B) Comparatius: Permeten ordenar els objectes d’un conjunt. Exemple: la duresa dels minerals.
- C) Mètrics: Permeten mesurar propietats dels objectes. Exemples: metre (m), quilòmetre (km).
- Lleis: Són els enunciats bàsics del coneixement científic.
- Teories: Sistemes compactes i sistemàtics que es formen a través de les lleis científiques que estan interconnectades les unes amb les altres.
2.3) Mètode científic
Significa camí i és un procediment més o menys fix i estable, format per diverses etapes que permeten assolir una finalitat.
- Mètode deductiu: Si les lleis són certes, la conclusió també ho serà.