Lírica popular, barroca i teatre al s. XVII

La lírica popular tradicional fins al segle XVII

L'equilibri es trenca al segle XVI. El poble manté una producció literària en la llengua pròpia, mentre que les classes altes opten per la castellana. La lírica tradicional és determinada per:

• Emissor real
• Receptor proper
• Codi lingüístic
• Canal oral
• Missatge amb escassa originalitat

De to humorístic, hiperbòlic, amb finalitat didàctica, lúdica o d'afalagament servil al poder. Les composicions típiques són: nadales, cançons de pandero, de ronda de festeig, albades, bressols, de collita i de celebracions. Sovint es burlen dels defectes.

Els poetes cultes barrocs

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, viatjà a Madrid i va aconseguir popularitat a la cort. Va fer seus tots els temes i gèneres poètics propis de la literatura barroca castellana. Poeta hàbil en la versificació, amb una poesia elegant i artificiosa, va escriure sonets i dècimes, amb castellanismes i formes iròniques de caràcter burlesc. Les seves composicions, sovint obscenes i burlesques, tenen un to festiu i enginyós. La seva obra poètica va ser molt imitada i donà lloc al Vallfogonisme. Una de les seves obres és L'harmonia del Parnàs.

Francesc Fontanella

Francesc Fontanella va escriure composicions líriques i peces dramàtiques. Destaquen el sonet A la mort de Nise i El Desengany.

El Romancer

El Romancer és un conjunt d'obres de transmissió oral recopilades per Milà i Fontanals i Marià Aguiló. Són versos de tema narratiu que tracten temes històrics, llegendaris, amorosos, burlescs, religiosos i de costums.

Rondalles tradicionals

Són narracions orals recollides al segle XIX per Joan Amades i Antoni Alcover, i al segle XX per Enric Valor i Josep Bataller.

Refranys, proverbis i adagis

Són missatges sobre l'oratge, els mesos, les estacions, les relacions humanes, els oficis, les collites i els costums. Carles Ros, amb el seu Tractat d'adagis i refranys valencians, en fa una important recopilació.

Lluís Galiana

Fra Lluís Galiana, dominicà, és un dels pocs conreadors de la nostra narrativa al segle XVIII. Estava preocupat per la utilització de la nostra llengua. Va escriure el Diccionari valencià-castellà i la Rondalla de rondalles, un enfilall caricaturesc de refranys, dites i frases fetes. Aquesta obra permet conèixer l'estat de la llengua al segle XVIII.

El Teatre

Autors com Joan Boscà, Gaspar Gil Polo, Pere Antoni Beuter i Martí de Viciana utilitzen el castellà. En canvi, Cristòfor Despuig, a Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, defensa la llengua pròpia. El teatre valencià satiritza els galants i les polítiques dels membres de la cort.

• Lluís de Milà escriu El Cortesano: un monòleg farcit de peces en vers, peces dramàtiques i notícies picants.
• Joan Ferrandis d'Herèdia, La Vèstia.

Teatre religiós

Joan Timoneda escriu L'Església militant i El castell d'Emaús (bilingüe).