Literatura Catalana als Anys 70 i l'Obra de Quim Monzó
La Literatura Catalana als Anys 70
La situació als anys 70 és diferent de la de la postguerra perquè és la fi del franquisme. La creació d'editorials facilita el coneixement d'obres d'arreu del domini lingüístic. Nous premis literaris, el relaxament de la censura i el reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia afavoreixen la literatura.
Les característiques dels escriptors són:
- El trencament amb el realisme.
- El culturalisme.
- La transgressió moral i ideològica.
- La incorporació de la cultura moderna.
Les característiques dels narradors són:
- Intimisme i lirisme: indaguen sobre la seva identitat i els seus orígens.
- Cosmopolitisme: voluntat de fugir de la visió localista en benefici d'una ambientació en altres països.
- Modernitat i esperit de rebel·lia: reprodueixen una actitud transgressora amb idees que trenquen amb el sistema de valors establert.
Influeixen els autors sud-americans, com Gabriel García Márquez, i altres escriptors com Joan Perucho, Mercè Rodoreda i Pere Calders.
Autors destacats d'aquesta generació:
- Terenci Moix
- Montserrat Roig
- Isabel-Clara Simó
- Josep Lozano
- Quim Monzó
- Ferran Torrent
- Jaume Cabré
Maria Barbal, Jesús Moncada i Ramon Solsona comencen la seva producció en la seva maduresa.
L'Obra de Quim Monzó
Quim Monzó conrea els gèneres menors com el conte o la literatura periodística. També ha escrit novel·les fetes amb procediments narratius aliens a la convenció vuitcentista; els crítics anomenen a aquestes novel·les "contes allargassats".
Els models literaris més importants són Pere Calders i Francesc Trabal, encara que també ho són Guillermo Cabrera Infante i Julio Cortázar, entre d'altres. El seu procés d'escriptura és un procés d'improvisació sense pla previ.
Quim Monzó treballa amb el llenguatge, les ficcions, les il·lusions i les imatges compartides pels lectors. Darrere de les seves ficcions, ens ofereix una implacable capacitat analítica amb un pensament pur i dur.
Els contes es centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant pel que fa a l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com el que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats. L'estructura que presenten les seves narracions és una estructura laberíntica.
Els recursos que podem observar són:
- Onomatopeies
- Hipèrboles
- Metàfores irreverents i sensuals
- Personatges amb un sol adjectiu
- Personatges amb noms absurds
La seva literatura periodística es caracteritza pels nou reculls d'articles publicats que proporcionen un testimoni de les dues últimes dècades.