Literatura Catalana: Ausiàs March, Corella i el Tirant

L'amor incondicional cap a la meva mare

La meva mare és una persona increïble. Des de ben petita, he sentit el seu suport i amor incondicional. Sempre està al meu costat, escoltant-me, ajudant-me i donant-me consells quan més ho necessito. La seva paciència i generositat són exemples que admiro profundament.

Ella no només és una mare, sinó també una amiga. Amb ella puc parlar de tot, sense por de ser jutjat. Em transmet confiança i tranquil·litat, dues coses que són essencials per a mi. A més, té una manera única de fer-me somriure fins i tot en els moments més difícils.

Per a mi, l’amor que sento cap a la meva mare és infinit i insubstituïble. Sempre estaré agraït per tot el que fa i ha fet per mi. La meva mare és, sens dubte, el meu gran pilar en la vida, i no puc imaginar un futur sense ella al meu costat.

Estil i recursos literaris d'Ausiàs March

Intenció commovedora: El poeta pretén commoure el lector i comunicar-li tota la complexitat del seu pensament i l'amargor dels seus sentiments ("Bullirà el mar com la cassola en forn").

Presència del jo líric: Mostra el recurs constant a la primera persona, que li atorga un toc de modernitat, d'individualisme i d'una singularitat que l'apartava de la resta dels homes.

Comparacions i antítesis: Una altra peculiaritat són les llargues comparacions que sovint evoquen l'experiència amorosa com una situació límit i angoixant. Un altre recurs de March és l'antítesi per a expressar l'escissió del poeta entre l'amor sensual i l'espiritual.

Recursos expressius: Per a expressar la convulsió interior recorre a fer lítotes (afirmar negant, i a l'inrevés) i personificacions, recurs significatiu en la seva obra per tal de fer més expressives les seves tensions interiors. Les interrogacions que es fa ell mateix li donen un to de sinceritat i dramatisme a la seva obra.

Joan Roís de Corella i l'humanisme

La seva obra no es pot interpretar sense tenir en compte les seves vivències personals, ja que l’amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció. Cultivà el tema amorós amb molta originalitat.

A diferència de March, l'obra de Corella no pretén crear una filosofia de l’amor ni tampoc relatar el drama amorós que es desenvolupa al seu interior. Ell escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses i personifica i exterioritza aquests estats d'ànim en tercera persona, a través de personatges de ficció.

Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre. Pel que fa a la prosa, s'observa fàcilment com segueix el model humanista de la valenciana prosa: crea neologismes lèxics, col·loca sistemàticament el verb al final de la frase i acumula adjectius, substantius o verbs.

Entre les seves obres en prosa destaca La Tragèdia de Caldesa, descripció d'una infidelitat que sofrí l'escriptor i el seu sentiment de decepció. En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau, acostant-se a la poesia italiana. El resultat serà una lírica d'expressió més plàstica i sonora.

Característiques de la novel·la cavalleresca

Aquestes obres tenen una estructura formal i temàtica més travada. La versemblança és la seva principal característica. L'aparició de la narrativa burgesa, que amb el seu realisme qüestiona l'ideal cavalleresc, fa que aquestes novel·les abandonin la fantasia.

L'acció es localitza en temps propers a l'època de l'escriptura i reflecteixen l'ambient social, els costums i la llengua del moment. A vegades hi apareixen, dins el relat de ficció, personatges amb existència històrica constatable.

Personatges principals de Tirant lo Blanc

• Tirant: El protagonista és un cavaller i, com a tal, té totes les perfeccions físiques i morals que li escauen. Ara bé, té dues cares: la del valent cavaller, estratega i diplomàtic, i la d'un tímid enamorat davant Carmesina, cosa que el fa ser un personatge modern, a escala humana i creïble.
• La princesa Carmesina: De gran bellesa i cultura, es debat entre l'amor a Tirant i la preservació de la seva virginitat, la pèrdua de la qual tindrà conseqüències personals i, evidentment, polítiques. També s'enamora de Tirant, tot i que intenta no perdre en cap moment el control de la situació i la defensa del seu honor.
• Plaerdemavida: És la donzella que actua de mitjancera entre Tirant i Carmesina; és ella qui provoca la trobada entre els dos amants.
• La Viuda Reposada: També està enamorada de Tirant i farà tot el possible perquè aquest no es casi amb Carmesina.
• L'Emperadriu i Hipòlit: L'Emperadriu, que ha perdut el seu fill, s'enamora d'Hipòlit, un jove escuder que acabarà sent el nou emperador grec després de la mort de l'Emperador i de Tirant.