Literatura Catalana: Avantguardes, Dictadura i Transició

Les Avantguardes

Les avantguardes són un conjunt de moviments ideològics i estètics que promovien la rebel·lió contra les formes artístiques tradicionals. Els principals moviments són:

• Cubisme: Expressar l'essència de la realitat a través de les seves formes geomètriques.
• Futurisme: Exalta el món de la tecnologia industrial.
• Dadaisme: Defensa la ruptura radical amb tot l'anterior (Tristan Tzara).
• Surrealisme: Treure a la llum el món de la subconsciència i el somni a través de l'escriptura automàtica (André Breton).

Poeta destacat: Joan Salvat-Papasseit: Provenia del proletariat i fou autodidacta. Va adoptar formes avantguardistes futuristes i surrealistes.

JV Foix: Va mantenir una presència pública els anys anteriors a la Guerra Civil. Participa en el moviment avantguardista. "Investigador de la poesia" (On he deixat les claus)

La Dictadura i la Transició a la Democràcia

A la mort del dictador comença la Transició (1975-1982). El 1978 s'aprova la Constitució Espanyola i un any després l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el 1982 el de València.

El català durant el franquisme perd l'oficialitat i passa a ser un idioma proscrit. Amb la instauració de la democràcia, les lleis lingüístiques reconeixen quatre llengües dins de l'estat. El català és l'única llengua sense estat que es pot usar a la UE.

Poesia durant el Franquisme i la Transició

• Poesia de tradició simbolista: Marcada per la tragèdia de la Guerra Civil i l'exili. Marius Torres: Llicenciat en medicina a Barcelona, als 25 anys va contreure tuberculosi. Va escriure durant la Guerra Civil i la postguerra. En els seus poemes hi ha una simbiosi entre el sofriment físic del dia a dia i el patiment col·lectiu de la pàtria vençuda.
• Poesia de tradició avantguardista: Continua en la línia emmarcada per les avantguardes anteriors a la Guerra Civil quant a l'experimentació amb les formes i la recerca de noves formes d'expressió (Joan Brossa, Josep Palau i Joan Fuster). Joan Brossa: El 1937 passa a formar part de l'exèrcit republicà. Col·labora amb totes les professions de l'art i se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana.
• Poesia neorealista: Apareix als anys 60. Utilitza una llengua col·loquial sense massa recursos expressius, directa, lligada a la vida quotidiana (Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés).

Salvador Espriu

Salvador Espriu: Un dels llocs més destacats en la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. En la seva obra dominen tres aspectes: el coneixement del món mític grec i jueu, el compromís de la seva obra amb el tema de la reconciliació hispànica després de la tragèdia de la Guerra Civil, i es compromet radicalment amb la supervivència de la llengua i la literatura catalanes. Abans de la Guerra Civil va escriure narrativa (Adriana al laberint grotesc). En la seva obra "La pell de brau", denuncia la guerra fratricida i defensa la pau i la convivència en peu d'igualtat.

A partir dels anys 70, la poesia presenta una gran diversitat de tendències i estils, amb un rebuig al realisme. Els poetes presten atenció a l'estètica i la forma (Salvador Jàfer, 1954).