Literatura Catalana: Barroc, Il·lustració i Romanticisme
El Barroc Català (Segles XVII-XVIII)
Les primeres manifestacions barroques a Catalunya es produeixen a començament del segle XVII i es perllonguen durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements rococó. Aquest fou un període de creixement cultural irregular, en bona part per la Guerra dels Segadors, pel creixement del bandolerisme i per la pèrdua d'autonomia. En aquest període també es reben clares influències del gran barroc castellà, amb autors com Garcilaso de la Vega, Góngora, Quevedo, Calderón i Gracián.
Autors destacats del Barroc
- Francesc Vicent Garcia
- Francesc Fontanella
- Josep Romaguera
- Pere Jacint Morlà
- Josep Blanch
La Il·lustració a Catalunya (Segle XVIII)
Aquest moviment va perdurar durant el segle XVIII. Va començar amb la crítica a l'Antic Règim. Les bases de la Il·lustració van canviar la manera de veure la cultura, promovent que les obres fossin útils i començant a menysprear les obres líriques. En aquella època, els textos pedagògics o de moral van guanyar molt de valor.
Cal afirmar que la literatura catalana culta en aquest període fou pràcticament inexistent. Només han perdurat el conjunt dels gèneres populars, com el teatre jocós i satíric, amb textos (la majoria inèdits) redactats per no professionals. Una mostra seria el Calaix de sastre del Baró de Maldà, que se situava al pol oposat dels il·lustrats com a literatura costumista, que tant d'èxit havia d'assolir en ple Romanticisme.
La poesia popular conferí a la literatura del segle XVIII uns títols amb una categoria normalment superior als cultes. Aquesta literatura popular només compartia amb la Il·lustració l'època i el fet de desenvolupar-se sota els signes de la natura i la llibertat, però sobretot estava associada amb la llengua del poble. A principis del segle XIX ja s'incorporen alguns elements romàntics.
Autors de la Il·lustració
- Francesc Mulet
- Antoni Febrer i Cardona
- Joan Ramis
- Jacint Segura
- P. Montengon
El Romanticisme Català (Segle XIX)
El primer Romanticisme, tot i tractar temes catalans, fou escrit majoritàriament en castellà. Però al final d’aquest període, els escriptors es van adonar de la contradicció d’escriure en castellà per a un públic català i van començar a formar-se autors que escrivien en català.
En aquesta època, es formà una intel·lectualitat burgesa revolucionària. Tanmateix, la marxa dels fets, amb escriptors exiliats o reclosos en la clandestinitat, no en permeté la seva plena eclosió, ja que alguns van renegar dels seus inicis liberals o van emigrar a Madrid.
Entre 1844 i 1870, el Romanticisme conservador, tenyit d'elements populars, monopolitzà les lletres catalanes. Alguns escriptors insistiren a utilitzar la llengua com a eina per al progrés.
Autors del Romanticisme
- Pere Mata
- Joaquim Rubió i Ors
- Pau Milà i Fontanals
- Wenceslau Ayguals d'Izco
- Antoni Ribot i Fontserè
- Víctor Balaguer