Literatura Catalana Contemporània: Poesia, Narrativa i Teatre
La Poesia Catalana Contemporània
La poesia evoluciona cap a un realisme d'una visió més íntima del món i de la vida.
El Realisme Poètic
(Realisme històric): poesia cívica i moral. Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Temes: amor, sexe, treball, economia, política, mort. Objectiu: fer de testimoni d'uns anys difícils en un país concret (el País Valencià). Llibre de meravelles (1971) i Horacianes (1974).
Miquel Martí i Pol (1929)
Vida marcada pel compromís amb el país i amb la seva classe social. El poble (1966) i La fàbrica (1972).
La Poesia de l'Experiència
Gabriel Ferrater (1922-1972): destaquen la tècnica descriptiva i el seu to col·loquial. Les dones i els dies (1968).
Narcís Comadira (1942): Enigma (1985), En quarantena (1990), Usdefruit (1995).
Maria-Mercè Marçal (1952-1998): Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982).
La Narrativa Catalana Contemporània
Construcció de Mons Mítics
Baltasar Porcel (1937): creador del mite d'Andratx (poble de Mallorca on va néixer). Cavalls cap a la fosca (1975), La lluna i el cala llamp (1963), i Les primaveres (1986).
Jesús Moncada (1941-2005): creador del mite de Mequinensa (poble d'Aragó on va néixer). Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992).
Maria Barbal: mite del Pallars (comarca del Pirineu on va néixer). Pedra de tartera (1985), Mel i metzines (1990).
Novel·la Històrica
Jaume Cabré (1947): La teranyina (1984) i Senyoria (1993). Carme Riera (1948): Dins el darrer blau (1994). Josep Lozano (1948): Crim de Germania (1980).
Novel·la Social
Montserrat Roig (1946-1992): El temps de les cireres (1976). M. Àngels Anglada (1930-1999): El violí d'Auschwitz (1994). Maria Mercè Roca (1958): Els arbres vençuts (1987).
Novel·la Policíaca i Negra
Jaume Fuster (1945-1998): De mica en mica s'omple la pica (1972). Ferran Torrent (1951): Un negre amb un saxo (1989). Andreu Martín (1949): No demanis llobarro fora de temporada (1989).
Narració Curta
Quim Monzó (1952): reculls de contes com Mil cretins. Sergi Pàmies (1960): T'hauria de caure la cara de vergonya.
El Teatre Català Contemporani
La renovació de l'escena catalana es produí amb l'aparició del teatre independent, del qual sorgirien companyies, autors i propostes noves.
El Teatre Independent i les Companyies
Als anys 60, el teatre independent adquireix gran importància en l'escena catalana. L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (1960) construeix un gran pas endavant en la recuperació teatral. Dagoll Dagom, Teatre Lliure, El Tricicle, Vol Ras...
Dramaturgs
Jordi Teixidor (1939): El retaule del flautista (1970). Josep M. Benet i Jornet (1940): Una vella, coneguda olor (1964).
Directors
Ricard Salvat, Lluís Pasqual, Sergi Belbel...