Literatura Catalana del Segle XIX: Poesia, Teatre i Narrativa

Altres llengües estrangeres6,49 KB

La Poesia Catalana del Segle XIX

Presenta un caràcter romàntic destacat per les emocions i afectes de l'individu, així com els ideals. A partir d'aquest gènere literari es comença a recuperar la literatura en català. Els escriptors triaren aquest gènere per als Jocs Florals i per les idees romàntiques sobre les llengües maternes.

Temàtica Principal

  • Exaltació nacional: El Romanticisme i la Renaixença exalcen els valors nacionals de cada país.
  • Reivindicació de la llengua catalana: La reivindiquen per motius sentimentals, estètics i històrics.
  • El paisatge: És una projecció dels sentiments de l'autor.
  • Mitificació de la vida al camp: La societat rural representa la tradició catalana i el sentit de llibertat.
  • La poesia popular de tradició oral.

Subgèneres Poètics

  • Romanç històric: Composició narrativa que explica les aventures d'un heroi, escrita en versos heptasíl·labs.
  • La cançó: Caracteritzada per la senzillesa, tracta els sentiments de l'ésser humà, però pot explicar una història amb la intenció de provocar emocions.
  • L'oda: Composició de to elevat sobre assumptes importants.

Jacint Verdaguer

Trets Principals

  • Varietat temàtica.
  • Riquesa lingüística.
  • Capacitat imaginativa.

Característiques Romàntiques de la seva Obra

  • Temperament idealista.
  • Atracció per la natura.
  • Concepció romàntica de la poesia.
  • Nacionalisme.
  • Enyoradís de mena (sentiment de nostàlgia).

El Teatre Català del Segle XIX

La llibertat es manifesta en els trets següents:

  • Desaparició de les fronteres entre els gèneres dramàtics.
  • Barreja de la prosa i el vers.
  • Rebuig de les tres unitats clàssiques (acció, temps i lloc).
  • Major varietat de situacions i personatges.

El Drama Romàntic

Característiques

  • L'amor: Vist com una passió absoluta amb un final tràgic.
  • L'heroi: Protagonista individual enfrontat a un poder injust, contra el qual lluita, amb una vida desgraciada i un destí tràgic.
  • Capacitat emotiva: Conjunt de recursos per a commoure la sensibilitat del públic.

La Tragèdia Romàntica (Mar i cel)

Característiques

  • Argument històric sense intenció patriòtica (l'acció transcorre en un temps passat, real o imaginat).
  • Idealització dels personatges, que entren en conflictes amb la realitat.
  • Figura de l'heroi de destí tràgic.
  • Innovació en l'ús del vers (decasíl·lab blanc).

El Drama Realista (Terra Baixa)

Trets Realistes

  • Aborda problemes socials.
  • Personatges extrets de la realitat.
  • Ús de la prosa i la llengua col·loquial.

Elements Romàntics

  • Visió idealitzada del món rural.
  • Personatges que representen idees o arquetips.
  • Presència de conflictes passionals.

Àngel Guimerà

Representa la plenitud del teatre de la Renaixença. Renova el teatre romàntic amb la creació de la tragèdia romàntica i el drama realista.

La Narrativa Catalana del Segle XIX

Problemes de la Narrativa Catalana

  • Manca de tradició narrativa sòlida.
  • Manca d'una llengua literària unificada (oscil·la entre l'arcaïsme i el col·loquialisme).
  • Autors no professionals.
  • Poc públic lector en català.
  • Manca d'editorials dedicades a la literatura catalana.

Subgèneres Narratius

Novel·la Històrica (Romanticisme)

Exemple: L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull.

  • Característiques:
    • Trama situada en un marc històric real.
    • Costumisme reflectit en descripcions de costums rurals, vestits, etc.
    • Ús de les convencions de la novel·la de fulletó per a desenvolupar la trama.
    • Patriotisme, amb exaltació de moments significatius de la història catalana.

Narrativa Costumista (Romanticisme)

El quadre de costums són peces breus representatives d'aquesta prosa.

  • Característiques:
    • Predomini de la descripció sobre l'acció.
    • Llenguatge col·loquial i directe.
    • Propòsit documental o testimonial.
    • Finalitat sovint moralitzadora.

Novel·la Realista-Naturalista

Trets Realistes
  • Observació objectiva i imparcial de la realitat.
  • Cerca de la versemblança.
  • Psicologia complexa dels personatges.
  • Valor documental de l'obra.
  • Enfocament en la burgesia i els seus problemes (novel·la burgesa).
Naturalisme
  • Tot i adoptar tècniques naturalistes, sovint es rebutja el determinisme absolut i es creu en la voluntat humana.

Narcís Oller: Creador de la Novel·la Catalana Moderna

Etapes

  1. Primera etapa: Oller conrea el gènere de la literatura culta, influenciat pel costumisme i el romanticisme inicial.
  2. Segona etapa: Adopció del model narratiu realista-naturalista.

Temes Recurrents

  • La industrialització i els seus efectes.
  • La tensió entre el camp i la ciutat.
  • La inadaptació de l'individu dins d'una nova societat canviant.
  • El seguiment detallat de l'evolució d'un individu amb una voluntat analítica.

Novel·les Més Importants

  • La papallona: Sintetitza diferents corrents literaris del moment (romanticisme, costumisme, realisme inicial).
  • L'escanyapobres: Obra de caràcter naturalista amb elements romàntics persistents.
  • La febre d'or: Considerada la seva obra més realista. S'estructura en dues parts ben diferenciades:
    • Pujada: Descripcions de l'ambient de l'especulació borsària a la Barcelona burgesa i cosmopolita.
    • L'estimbada: Narra la crisi econòmica i l'ensorrament de tot aquest món artificial, fent tornar els personatges al seu origen més modest.

Descarregar

PDF Word HTML